L’excusa del turisme sanitari

Aquesta setmana s’ha conegut una nova retallada del govern, que suposa clarament una mostra més de racisme institucional. Sota el pretext de retallar el dèficit de l’Estat i lluitar contra el “turisme sanitari”, el passat 24 d’abril es va publicar el Real Decret llei 16/2012, que preveu una reforma sanitària inaudita que, entre d’altres modificacions, deixarà a les persones estrangeres en situació irregular sense cobertura sanitària. És a dir, si fins ara l’assistència sanitària espanyola era universal, a partir d’ara aquelles persones estrangeres que no tinguin regularitzada la seva situació perdran la targeta sanitària, independentment de si estan empadronades o no. El dret de qualsevol persona a la pròpia salut queda vulnerat; un dret en el seu moment reconegut per la encara vigent Llei d’Estrangeria.

S’estima que mig milió de persones perdran la seva targeta sanitària. La mesura sembla ignorar el que nombrosos estudis avalen: segons el semFYC, la població immigrada va al metge la meitat de vegades i la seva despesa sanitaria representa només un 4,6% del total. Així mateix, el consum de farmàcia, la freqüentació hospitalària i l’ús d’urgències és menor en el cas de les persones immigrades. En general, els immigrants que arriben de països extracomunitaris són persones joves i fortes. Com els experts apunten, no s’ha de confondre el turisme sanitari amb la immigració. Resulta poc ètic i injust fer un ús polític d’un col·lectiu que no ha abusat del sistema sanitari espanyol, i que difícilment podrà fer valer el seu rebuig a aquesta reforma.

Així, els immigrants tenen fins el 31 de juliol per acreditar que compleixen les condicions d’assegurat, el que implica, de forma general, estar donat d’alta a la Seguretat Social. A partir de llavors, les persones “sense papers” només rebran atenció mèdica urgent, a excepció dels menors d’edat i les dones embarassades que continuaran tenint accés a l’assistència mèdica ordinària. Amb aquesta mesura el Govern fa cas omís al contingut de lleis en vigor, com la Llei d’Estrangeria, que especifica que els immigrants, sigui quina sigui la seva condició administrativa, tindran dret a gaudir d’assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols si estan empadronats al seu domicili habitual. Per sort, alguns col·lectius de metges ja han anunciat que estan disposats a recórrer a l’objecció de consciència per atendre als immigrants sense targeta sanitària.

Es restringeix un dret universal i es retallen els drets d’un col·lectiu que s’estigmatitza i s’assenyala com a cap de turc de la crisis. A més, es posa en perill la salut pública de tota la ciutadania en previsió del contagi de malalties com la tuberculosis i el col·lapse d’urgències, precisament on més car resulta cada pacient. No només sembla una mesura ineficaç, sinó que alhora es fomenta el rebuig social i la xenofòbia. En definitiva, retallades que, de nou, incrementen la desigualtat social i atempten contra els drets d’aquells que més estan patint la crisis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: