Sentència contra el règim dels CIE

9 febrer 2011
PDF Imprimeix Correu electrònic

La resolució obliga a aplicar la normativa sobre les visites d’ONG i familiars.

Una sentencia judicial del 13 de Gener obliga el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) d’Aluche a Madrid, a aplicar lanormativa sobre el règim de visites  d’ONG i familiars, que ha estat incomplert reiteradament, segons han denunciat les organitzacions SOS Racisme, Pueblos Unidos i Ferrocarril Clandestino. El magistrat Ramiro García de Dios Ferreiro, del jutjat d’instrucció número 6 de Madrid, ha fet fins a tres visites al centre, l’última el 28 de desembre. Després d’entrevistar-se amb les diferents parts, ha constata “les dificultats, tant d eles ONG com dels interns, per  poder contactar entre elles  i rebre o fer les visites” que marca la llei, incompleta per la direcció del centre.

Arran de les seves visites i les diverses entrevistes amb interns, responsables de les ONG encarregades de la seva defensa i el mateix personal del CIE de Madrid, el jutge va constatar l’existència de “dificultats de diferent índole”. García de Dios Ferreiro, en funcions de jutge de control d’aquest centre, recorda que els centres per persones estrangeres “no tenen ni poden tenir un caràcter o règim penitenciari”, com han denunciat en reiterades ocasions les ONG defensores de les migrants. El magistrat assenyala quatre punts principals que demostren l’incompliment reiterat de la llei. El primer, que les ONG apareixen sotmeses a un règim de visites estricte i limitat a les tardes , tot i que segons la llei d’estrangeria del desembre de 2009, les seves representants tenen la potestat de visitar els centres amb total llibertat. A més, segons  els afectats, en aquestes visites, les persones de les ONG tenen les visites limitades a un sol intern cada vegada. També que aquests han de fer llarguíssimes cues per poder accedir a les persones internades, mentre qu l’espera es fa en “espais realment indignes”, situació que es repeteix en el cas de les famílies i amistats dels immigrants privats de llibertat. El jutge va poder comprovar in situ l’incompliment reiterat de la llei per part dels responsables quan el mateix cap de Seguretat li va dir que els locutoris de visites estaven pràcticament buits perquè “els matins estaven reservats a les visites dels advocats”, una norma inexistent aplicada pel centre. El jutge recorda que les úniques limitacions a les quals estan sotmeses les internes són les de la pròpia mobilitat, però no poden estar privades de cap altra llibertat, Malauradament, la realitat és que els centre per estranger/es _ no només a l’Estat Espanyol sinó a tot el continent europeu- són presons per a gent en situació de desemparament. Els estats europeus apliquen lleis  diferents per a cada persona en funció del seu origen. És a dir, lleis de matriu racista. Tot i això, les tres organitzacions s’han declarat satisfetes amb la sentencia: “Ho celebrem i li donem suport plenament”. D’altra banda, el jutjat de vigilància del CIE de Sapadors, a València, a admès a tràmit una denuncia per tortures i ha obert una investigació . La demanda va ser interposada el 19 de gener per la Campaña por el Cierre de los Centros de Internamento  para Extranjeros per mostrar el seu rebuig a aquest centre, famós per les condicions infrahumanes en què hi subsisteixen els interns, tant a nivell material com del tracte que reben per part del personal treballador.

Font: Setmanari la Directa

Anuncis

%d bloggers like this: