Situació dels menors estrangers no acompanyats a Catalunya

Els menors estrangers no acompanyats (MENA) arribats a Catalunya protagonitzen una realitat sovint invisibilitzada. En els últims anys el nombre de menors nouvinguts sols i/o sense referent familiar adult que els acompanyi ha anat en augment i, no obstant, no s’han pres les mesures adients per assegurar el seu benestar i protecció. Les causes que el fomenten i les perspectives de futur marquen certs paral·lelismes amb el procés migratori dels adults, però s’hi distingeixen elements d’identitat molt específics i propis.

Segons resolució del Consell d’Europa de juny del 1997, quan parlem de menors no acompanyats nacionals de tercers països ens referim a aquells “infants i adolescents menors de 18 anys, nacionals de tercers països, que es troben en el país receptor sense la protecció d’un familiar o persona adulta responsable que habitualment se’n faci càrrec de la seva cura, ja sigui legalment o d’acord als usos i costums.”

Quan es localitza un estranger indocumentat del qual no es pot establir amb seguretat l’edat, la llei d’estrangeria estableix que s’ha de disposar el que calgui per determinar-la. En cas de verificar-se la seva minoria d’edat, a Catalunya la protecció dels menors és competència exclusiva de la Generalitat. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) exerceix la tutela legal dels menors no acompanyats. Un cop estudiat i avaluat el cas, la mesura institucional prioritària marcada per la DGAIA és la repatriació, seguint el principi de la reagrupació familiar. La seva viabilitat, però, es veu afectada per la restricció legislativa que només permet el retorn al seu país d’origen a aquells menors que puguin reintegrar-se a la seva família o a un centre de protecció estatal. Així, quan la repatriació no és possible, el menor queda sota la tutela estatal fins a la seva majoria d’edat. No obstant, en diverses ocasions s’han denunciat repatriacions sense garanties pels menors. A més, la idoneïtat de la repatriació queda en entredit quan els menors repatriats intenten tornar a emigrar, arriscant sovint de nou la seva vida durant el trajecte.

Aquests menors no només es troben lluny de casa i sense referents familiars o educatius; sinó que alhora desconeixen les normes i la llengua, així com les vies per accedir al sistema sanitari, educatiu o al mercat de treball. Diverses entitats i col·lectius han criticat el circuit d’atenció als menors estrangers no acompanyats: centres sobreocupats amb escassetat de recursos; manca d’una atenció integral que inclogui informació sobre els seus drets, continuïtat en els seus estudis i ensenyament de la llengua; o lentitud en la tramitació de la documentació. D’altra banda, l’ús de proves radiològiques, poc fiables i amb ampli marge d’error, per determinar l’edat és una pràctica habitual de la DGAIA. En conseqüència, la resposta institucional amb que es troben els MENA no està a l’alçada de la protecció que mereixen com a menors. Pel contrari, aquests menors són considerats una causa d’inseguretat ciutadana. Si bé tothom mereix rebre un tracte digne, en el cas dels MENA es fa especialment patent que els seus drets com a menors d’edat han de ser respectats, d’acord a la normativa internacional en matèria de drets humans i la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants. La falta de tutela trenca les seves expectatives de futur, impedint-los una integració real a la societat catalana i conduint-los a situacions d’exclusió social i vulneració dels seus drets. A això s’hi suma la situació d’irregularitat administrativa en què aquests es troben en arribar a la majoria d’edat.

Cal repensar les polítiques de resposta a la migració de menors no acompanyats. Correspon a les institucions catalanes la seva atenció immediata i tutela efectiva, i per tant, cal denunciar les arbitrarietats i vulneracions comeses. Més enllà de polítiques d’estrangeria i immigració, la protecció dels seus drets ha de ser la nostra prioritat.

 

Més informació:

Reportatge a Els Nous Catalans, TVE. Menors: la migració silenciosa. 2009.

Síndic de Greuges de Catalunya. Resolució del Síndic relativa a l’expulsió de tretze menors no acompanyats del Centre el Bosc. 2009.

Síndic de Greuges de Catalunya. La situació dels menors immigrats sols. Informe extraordinari. 2006.

Revista Educació Social, Pere Tarrés. La Migració de menors no acompanyats a Espanya. Núm. 45, 2010.

Document del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Generalitat de Catalunya. Els menors estrangers indocumentats no acompanyats. 2003.

Human Rights Watch. Responsabilidades no bienvenidas. España no protege los derechos de los menores extranjeros no acompañados en las Islas Canarias. 2007.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: