Informe anual de CEAR 2019: “Les persones refugiades en Espanya i Europa” – CCAR

Contingut destacat de l’informe de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR-CEAR) de l’any 2019 presentat amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, sota el títol “Les persones refugiades a Espanya i Europa”.

Al llarg de 2019, a l’Estat espanyol es van presentar un total de 118.264 sol·licituds d’asil, més del doble respecte a 2018. El permís per raons humanitàries s’ha concedit majoritàriament a persones de nacionalitat veneçolana, unes de 40.000 persones. L’estat espanyol només ha ofert protecció a 1 de cada 20 sol·licitants d’asil.

Tragèdia a Ceuta és lluita de classe

El passat dilluns 10 de febrer, en la web d’UMOYA (Comités de Solidaridad con el África Negra), es va publicar aquesta reflexió de Txema Santana, al nostre parer molt encertada, sobre la darrera tragèdia ocorreguda en Ceuta. La publiquem a continuació:

Ricos y pobres, hombres esclavos y libres, el capital y la nada. La valla que separa las ciudades africanas de España del resto del continente señalan en el mapa dónde se produce la lucha de clases más significativa de nuestro tiempo. Indica en el lugar en el que hombres pobres y esclavos de la miseria tratan de obtener un progreso social. Ubica la inhumanidad delante de nuestros ojos. El primer paso, será aceptarlo. Aceptar que admitimos un trato inhumano ante personas que no tienen nada más y nada menos que la vida que se juegan en cada intento de entrar a España, a Europa.

Consell d’Europa contra la reforma sanitària

Aquesta setmana, el Consell d’Europa s’ha posicionat en contra de la reforma sanitària que el govern espanyol va aprovar el passat abril de 2012 perquè exclou del sistema sanitàri i de l’atenció primària a les persones estrangeres majors de 18 anys en situació administrativa irregular.

Segons aquest òrgan consultiu europeu, el reial decret de sostenibilitat del sistema sanitari 16/2012 és il·legal perquè contradiu i vulnera drets fonamentals que l’Estat Espanyol té el deure de protegir, ja que Espanya ha ratificat convenis internacionals i europeus com la Convenció Europea de Drets Humans i la Carta Social Europea.

Yo si Sanidad Universal

Avui us presentem: Yo SÍ, Sanidad Universal.

Una pàgina web, promoguda per persones individuals i independents, usuàries i professionals del Sistema Nacional de Salud, però també d’altres sectors, que té per finalitat organitzar una campanya de protesta i de desobediència civil en contra del Reial Decret Llei 16/2012 de Reforma de la Sanitat Pública, que va entrar en vigor el 24 d’abril del passat 2012.

Aquest decret llei, imposat pel govern de Mariano Rajoy, exclou a centenars de milers de persones del dret a rebre atenció sanitària, anteriorment, un dret universal que garantit per a tota la població i sense excepcions d’origen. Actualment, i des de fa un any i mig, tant sols les persones que cotitzin al Sistema Nacional de Seguretat Social podran gaudir d’aquest dret. Una situació que exclou bona part del col·lectiu de persones estrangeres en situació administrativa irregular, però també a persones que no hagin cotitzat.

Hi trobareu des d’informació bàsica, notícies i convocatòries d’actes i conferències, informes i documentació, testimonis d’afectats, informació sobre com actuar i protegir-se en cas de trobar-se en situació de perdre aquest el dret, i també idees i propostes per a participar en la defensa de la sanitat pública per a tots i totes. Entreu-hi!

SOS Racisme: Informe 2013

El passat dia 19 de setembre es presentava a Madrid el darrer Informe anual 2013 sobre el racisme a l’Estat espanyol elaborat per la Federació d’Associacions de SOS Racisme a Espanya.

Des de fa 17 anys, la Federació de SOS Racisme analitza any rere any la situació de discriminació que viuen les persones estrangeres dins les fronteres espanyoles, basant-se en els casos denunciats a les diverses seus de SOS Racisme de l’Estat i també amb un exhaustiu recull de premsa.

Informe Frontera Sur 2012

Després de l’aturada d’aquest agost, reprenem l’activitat al blog de OIS amb la difusió del darrer informe de l’Asociación Pro-Derechos Humanos de Andaluncia (APDHA): Derechos Humanos en la Frontera Sur 2013.

Recuperem el present informe, presentat el passat març i de periodicitat anual. Destaca no només l’anàlisi estadístic i el balanç sobre el flux migratori de persones que creuen l’Estret de Gibraltar, sinó també altres aspectes rellevants.

Entre diverses qüestions, l’informe Derechos Humanos en la Frontera Sur 2013 recull també dades i reflexions sobre la política migratòria de l’Estat Espanyol. Com la partida de 50 milions d’euros per aturar la immigració irregular a les fronteres espanyoles. Una partida que contempla pressupostos pel manteniment dels CIES, el reforçament de les fronteres a Ceuta i Melilla o els més de 25 milions d’euros destinats a les qüestionables repatricions forçoses. Bons indicadors que evidencien com l’estat tracta a les persones migrants: amb repressió, control i empresonaments sense tenir en compte els drets humans més bàsics.

20J: Dia del refugiat

Ahir, 20 de juny, es celebrava el Dia Mundial de les persones refugiades.

Una data per a recordar que. actualment, arreu del món, més de 15 milions de persones són refugiades: és a dir, s’han vist obligades a emigrar, deixant enrere casa seva o el seu país, a causa de l’amenaça i el perill de conflictes armats, violència, pobresa i sobretot per ser perseguits per raó de raça, religió, nacionalitat o pertinença a un grup social o ideològic i témer per la seva vida.

Seguint acords i convenis internacionals de Nacions Unides, els països ratificants tenen la obligació de protegir a les persones refugiades i informar-los dels seus drets. En aquest sentit, recomanem la lectura de l’informe anual de CEAR, on es destaca que al 2012, només 6 estats europeus han disminuït les peticions de proteció respecte el 2011 (entre aquests Itàlia, reduïnt-les en un 54% o Espanya, en un 25%). És significatiu que l’Estat Espanyol hagi tramitat només 2.565 peticions, molt per sota d’Alemanya (77.540), França (60.560) o Suècia (43.865).

D’aquestes dades es deriva una falta d’informació de les autoritats espanyoles envers a les persones migrants, aixó com l’incompliment de la obligació d’oferir protecció internacional a qualsevol persona que arribi al país.

Residència a cop de talonari (II)

Uns mesos enrere, els mitjans de comunicació es van fer ressó d’una proposta del Secretariat d’Estat de Comerç. Aquest òrgan governamental estudiava la possibilitat d’oferir residència legal a persones estrangeres que adquirisin habitatges per un preu de 160.000 euros o més.

La idea, que va aixecar múltipes crítiques, semblava ja descartada. Però mig any després, la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, anunciava que es donava llum verda a l’avantprojecte de la Llei d’Emprenedors. Una nova eina legislativa, que entre altres qüestions, aprova la opció d’obtenir la residència legal a l’Estat Espanyol a canvi d’una elevada suma de diners.

Concretament, la nova proposta oferirà automàticament el permís de residència a l’Estat Espanyol a totes aquelles persones estrangeres que inverteixin 500.000 euros o més en la compra d’immobles, que inverteixin en projectes empresarials o bé deute públic per un valor superior a 2 milions d’euros.

1 any sense sanitat universal

El passat 20 d’abril va fer un any que es va posar fi a l’accés públic i universal a la sanitat dins de l’Estat Espanyol, limitant així el dret a la salut de qualsevol persona.

El 20 d’abril de 2012 el govern del Partit Popular encapçalat per Mariono Rajoy va donar llum verda a la Reforma Sanitària és a dir, a l’aprovació del Reial Decret Llei 16/2012 que restringeix l’accés a la sanitat en funció del treball i la cotització laboral de les persones, excloent així a un sector de la població considerable: des de persones immigrades en situació administrativa irregular, mestresses de casa autòctones que no han treballat mai en l’economia formal i fins i tot aquells joves que no hagin cotitzat mai. Són diverses les entitats que critiquen aquest atac al dret a la salut, com ara Medicos del Mundo, a nivell estatal o la Plataforma d’assistència sanitària universal per tothom a Catalunya.

No nos vamos, nos echan

Així de clar i contundent és el nom del nou blog aparegut aquesta setmana a la xarxa.
No nos vamos, nos echan és un espai creat pel col·lectiu Joventud Sin Futuro (JSF), que juntament amb altres grups va provocar l’aparició del moviment 15-M el 2011.

No nos vamos, nos echan pretén denunciar una de les conseqüències més evidents de l’actual context de colapse del sistema econòmic, social i polític: la necessitat de moltes persones d’emigrar per cercar feina i una vida digna a l’estranger.

A través d’un mapa interactiu s’hi recullen els testimonis i experiències de joves emigrats amb comentaris i imatges. El blog es complementa amb dades estadístiques elaborades a partir de l’INE i del Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero.

Fa poc més de 10 anys, l’Estat Espanyol era un dels països que més immigració rebia de tot el món. Avui, tal com diu JSF, estem davant d’un exili laboral forçat degut a l’atur, la destrucció de llocs de treball, l’encariment i la precarietat de les condicions de vida, i a unes polítiques molt concretes. Tal i com va passar als anys ’50 i ’60, la història es repeteix: moltes persones han de marxar si volen trobar feina i un futur millor. Potser ara, que tornem a ser immigrants, serà un bon moment per reflexionar sobre les dificultats, les discriminacions i els drets que neguem quan els immigrants són els altres.

Us animem a entrar al blog!