Refugiades: cercant les causes

Després de dies de notícies sobre l’anomenada crisi de les refugiades síries a les portes de l’Europa fortalesa, la Lliga dels Drets dels Pobles ha elaborat l’article En la crisi dels refugiats cal parlar més de la causa del seu èxode.

Més enllà de titulars i xifres, l’article indaga sobre els orígens i les causes de l’èxode. Als darrers anys i estius amb milers de persones arribades a les costes espanyoles, italianes i gregues, a les dades esgarrifoses de naufragis i persones ofegades al Mediterrani, se li sumen ara la urgència de les refugiades que piquen a la porta d’una Europa freda, deshumanitzada i inactiva. La precarietat, la pobresa imposada, els règims dictatorials, i sobretot les guerres i els interessos amagats ens donen pistes per anar més lluny.

Reproduïm aquí el text íntegre.

Quinze morts anunciades

Publiquem un article sortit en el Periódico, el dia 18 de febrer, publicat per Miguel Pajares.

Quinze subsaharians morts després d’una intervenció de la Guàrdia Civil no és un assumpte trivial que es pugui resoldre amb unes exigües i contradictòries explicacions del ministre de l’Interior. Els indicis que aquestes morts haurien pogut ser conseqüència de la intervenció policial van des del testimoni d’un supervivent, que afirma haver rebut l’impacte de les bales de goma al cap i l’esquena, fins al fet que s’estigui intentant ocultar el vídeo complet de la intervenció, passant pel reconeixement per part del ministre que es van disparar bales de goma i pots de fum quan abans havia estat negat per altres responsables. No hi ha dubte que s’ha volgut amagar alguna cosa, i ara és imprescindible que el Ministeri de l’Interior aporti tota la informació disponible i que l’assumpte s’aclareixi per la via judicial.

El què no es diu durant la campanya electoral

Ha començat de nou un altre període electoral a Catalunya. Arran de la problemàtica sobre el pacte fiscal i de la gran manifestació ciutadana del passat 11 de setembre, CiU ha convocat de nou els catalans i les catalanes a les urnes el proper 25 de novembre. I des de fa moltes setmanes que el discurs de la majoria de partits polítics gira a l’entorn del debat sobre la independència.

Hi ha qui afirma que ens trobem en un moment històric a nivell nacional. Per altra banda, la crisi, el deute del sector bancari i les polítiques neoliberals ens castiguen com mai. Potser ara també és el moment idoni per debatre a fons quin model de societat volem.

UE, Premi Nobel merescut?

La Unió Europea (UE) va rebre un dels guardons més distingits internacionalment, el Premi Nobel de la Pau 2012.

Segons la institució noruega, la UE mereix aquest reconeixement per la seva tasca de “més de 6 dècades contribuïnt al foment i la defensa de la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa”.

Però es tracta d’un premi merescut? Són moltes les veus crítiques que valoren l’assignació d’aquest premi com una desició interessada en temps de crisi econòmica europea i que, a més, no reconeix certes pràctiques que no respecten la democràcia ni els drets humans, tant dins i fora del territori de la UE.

La immigració que vol Mariano Rajoy

El passat 20N la ciutadania espanyola va donar majoria absoluta al Partit Popular (PP) liderat per Mariano Rajoy.

A l’espera de la constitució del nou executiu que dirigirà el país els propers 4 anys, es van coneixen dades sobre les línies generals de la política del futur govern. Entre aquestes, han aparegut ja els primers titulars sobre quina serà l’orientació política migratòria: El PP impedirà l’arrelament social per a persones immigrades en situació irregular.

Fracassa la convocatòria de PxC a Sabadell

Segons la notícia apareguda el mateix dimarts 15 de novembre a Vilaweb Sabadell, la convocatòria de Plataforma per Catalunya a la nostra ciutat no va tenir assistència de públic.

Diferents col·lectius locals i moviments socials van organitzar-se ràpidament el mateix dimarts passat per mostrar el rebuig de la ciutat a aquesta formació política i al seu dirigent, Josep Anglada.

Si bé es podria pensar que es tracta d’un acte puntual i aïllat, des de l’OIS, mostrem la nostra preocupació per la permissivitat en la celebració d’actes de col·lectius i formacions polítiques de tendència racista, ja sigui per guanyar vots durant la present campanya electoral o bé per difondre arguments i idees racistes i xenòfobes.

Racisme, classisme i eleccions

Sovint, des de Catalunya, no entenem com és possible que el discurs anti-catalanista pugui ser un recurs emprat per determinades formacions polítiques.

En ocasions, l’interès polític i electoral passa, sense cap mena d’escrúpol, per sobre de la convivència, l’entesa entre persones i nacions. No es té en compte els problemes i enfrontaments que aquests discursos generen.

Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’UDC, com tantes altres personalitats polítiques catalanes també ha alçat la veu quan ha calgut per denunciar el discurs anti-català i clarament demagògic. Però llegint les seves darreres declaracions sobre immigració, sembla que sí és lícit usar aquest tipus de discurs sobre altres col·lectius, com els migrants.