La UE hauria de tractar tots els refugiats com està tractant els ucraïnesos “Els líders de la UE han admès tàcitament que les polítiques migratòries de la UE, a nivell purament mecànic, no són adequades per al seu objectiu”. La decisió de la UE de concedir als refugiats ucraïnesos protecció temporal al país que escullin no és només el procediment correcte per als ucraïnesos desplaçats, sinó que també és un model vàlid per arreglar la relació tòxica de la UE amb les arribades de refugiats.
El passat 12 de juny Younes Bilal va ser assassinat per Carlos Patricio B.M, un ex militar racista, xenòfob i islamòfob. La comunitat marroquina i musulmana d’Espanya vam rebre la notícia amb ràbia, impotència i certa desesperança. Això últim es deu al silenci de la societat, les institucions, els partits polítics i el govern front aquest fet.
Quan em vaig assabentar de l’ocorregut portava uns dies de desconnexió de les xarxes socials i de l’activisme actiu. La meva salut mental m’ho demanava. Encara així em donaven arravataments d’agafar el mòbil per a veure què s’estava fent sobre aquest tema i si s’havia pronunciat alguna institució. Amb l’esperança que el quadradet negre que havien posat tantes persones en les seves xarxes socials després de l’assassinat de George Floyd no fos només postureig. Amb l’esperança que si passava a casa ho denunciessin igual. Es mobilitzessin. Que es revisessin el seu racisme. Però no. Es confirma que tot va ser postureig. Que no es mira el racisme a la cara quan el tenim davant. Que no s’actua quan això passa a casa. Que no es vol acabar amb el racisme que tenim a casa. El racisme que no suporta al moro. Que mentre omplim les nostres xarxes de quadradets negres continuem odiant als moros. Continuem mirant malament a la nostra veïna mora mentre li diem “uf quina calor” perquè porta vel a l’agost. Seguim sense denunciar de la mateixa manera les violacions a les dones mores. Sense incloure-les en el feminisme.
En busca de bancos de peces, cada vez más escasos y difíciles de encontrar por los acuerdos pesqueros bilaterales | Mar Joaniquet
Article publicat en Catalunya-Plural el 02/04/2021
Muchos migrantes económicos han atravesado tierra y mar hacia Europa después de un viaje lleno de sufrimiento y de peligros; una estrategia de supervivencia que a su vez se cobra vidas en el intento. Tras la trágica muerte de 480 jóvenes en tan solo una semana, la población senegalesa ha reaccionado.
Interessant article publicat en en Público el 13/02/2021
Miguel Pajares:
Antropólogo social y autor del libro ‘Refugiados climáticos, un gran reto del siglo XXI (Editorial Rayo Verde).
En mi reciente libro Refugiados climáticos digo que hacia el 2060 podría haberse doblado, a causa del cambio climático, el actual número de migrantes que hay en el mundo. Si ahora la población migrante (quienes viven en un país distinto del que han nacido) es el 3,5 % de la mundial, en el 2060 podría ser el 6 %. Mi apreciación no es un cálculo, sino una idea general sobre la magnitud que pueden alcanzar las migraciones climáticas, basada en el análisis que hago por regiones.
Us convidem als actes i accions previstes a Catalunya amb motiu del 7è aniversari de la tragèdia del Tarajal per tal de continuar denunciant aquest fet.
El 6 de febrer de 2014 va morir, almenys, 14 persones quan intentaven arribar a la platja del Tarajal de Ceuta. Allà van ser interceptades amb pilotes de goma i gasos lacrimògens per la policia i els van prendre la vida i els somnis. En memòria de totes elles i de totes les víctimes de les polítiques migratòries europees a diferents municipis catalans, com a la resta del territori espanyol, s’organitzen diversos actes:
DIVENDRES 5 de FEBRER a les 17:30h a la Lleialtat Santsenca de Barcelona (es requereix inscripció)
DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades
Us convidem a una trobada de col·lectius, per intercanviar experiències i estratègies, i per seguir la taula rodona que es retransmetrà en streaming des de Ceuta, Senegal i altres indrets. En ella participaran persones properes al tema que ens convoca i parlaran sobre el cas del Tarajal, l’estat actual de les Illes Canàries o les polítiques migratòries, entre d’altres.
Degut a les restriccions per la COVID, us demanem que us inscriviu al següent formulari i recomanem als col·lectius i entitats que enregistrin una o dues persones per tal de promoure i garantir la diversitat de col·lectius i temes (s’ha d’omplir un formulari per persona).
Data límit d’inscripció, el 2 de febrer. uereix inscripció)
DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades
La tradicional Marxa per la dignitat que s’acostuma a fer a Ceuta, es deslocalitza enguany i dissabte 6 de febrer es preveuen actes a diferents punts del territòri català com Badalona, Girona, Cubelles, Sitges, Vilanova, Sant Pere de Ribes, Mataró, Reus i Tarragona, entre d’altres. (Si en teniu més, podeu informar-nos o demanar la inclusió en el mapa bit.ly/mapatarajal2021)
Amb el lema: Davant les polítiques de mort: Memòria, vida i drets ens trobarem per recordar les víctimes del Tarajal i totes les persones que han mort com a conseqüència de les polítiques migratòries europees i l’externalització de fronteres.
Com molts compatriotes, Abdou Diakaté sentia que no tenia moltes opcions quan a l’octubre va pujar a una llarga barca de fusta amb 100 persones més a la costa senegalesa i va partir cap a l’oceà Atlàntic. El vaixell es dirigia a les Illes Canàries, un arxipèlag espanyol situat a l’oest d’Àfrica, que aquest any ha experimentat un augment de la migració.
El 12D sortim al carrer perquè toca dir prou. Prou mort a les fronteres, prou mort al nostre mar. Prou polítiques que deshumanitzen les persones que migren i busquen refugi. Diem prou a l’Europa Fortalesa que vulnera dia rere dia els drets humans. Diem prou a l’Europa del nou Pacte deMigració i Asil (PEMA), perquè aquesta no és l’Europa que volem.
Muchas veces cuesta entender por qué miles de personas migrantes o refugiadas están en Bosnia con el objetivo de llegar a la Unión Europea. Por qué no piden asilo o acceden de forma legal. Qué es lo que las mantiene ahí atrapadas. En las siguientes líneas podrás comprender mejor lo que sucede a las puertas de la Unión Europea, al este del continente.
Publicat per Observatori de la Immigració de Sabadell (OIS) 
Observatori de la Immigració a Sabadell 