Dia Mundial de les Persones Refugiades a Sabadell

Us oferim dos vídeos de les activitats que es varen dur a terme a Sabadell en ocasió del Dia Mundial de les Persones Refugiades.

“SABADELL AMB EL DIA DE LES PERSONES REFUGIADES”

TERTÚLIA “LA SITUACIÓ DE L’ASIL EN TEMPS DE COVID”

El racisme comença al pati del col·legi. Del pati al bar. D’insults a puntades. I de puntades a trets

per Safia El Aaddam

Catalunya Plural (05/07/2021)

El passat 12 de juny Younes Bilal va ser assassinat per Carlos Patricio B.M, un ex militar racista, xenòfob i islamòfob. La comunitat marroquina i musulmana d’Espanya vam rebre la notícia amb ràbia, impotència i certa desesperança. Això últim es deu al silenci de la societat, les institucions, els partits polítics i el govern front aquest fet.

Quan em vaig assabentar de l’ocorregut portava uns dies de desconnexió de les xarxes socials i de l’activisme actiu. La meva salut mental m’ho demanava. Encara així em donaven arravataments d’agafar el mòbil per a veure què s’estava fent sobre aquest tema i si s’havia pronunciat alguna institució. Amb l’esperança que el quadradet negre que havien posat tantes persones en les seves xarxes socials després de l’assassinat de George Floyd no fos només postureig. Amb l’esperança que si passava a casa ho denunciessin igual. Es mobilitzessin. Que es revisessin el seu racisme. Però no. Es confirma que tot va ser postureig. Que no es mira el racisme a la cara quan el tenim davant. Que no s’actua quan això passa a casa. Que no es vol acabar amb el racisme que tenim a casa. El racisme que no suporta al moro. Que mentre omplim les nostres xarxes de quadradets negres continuem odiant als moros. Continuem mirant malament a la nostra veïna mora mentre li diem “uf quina calor” perquè porta vel a l’agost. Seguim sense denunciar de la mateixa manera les violacions a les dones mores. Sense incloure-les en el feminisme.

“El expolio extranjero en Senegal nos fuerza a migrar: Por eso estamos aquí”

En busca de bancos de peces, cada vez más escasos y difíciles de encontrar por los acuerdos pesqueros bilaterales | Mar Joaniquet

Article publicat en Catalunya-Plural el 02/04/2021

Muchos migrantes económicos han atravesado tierra y mar hacia Europa después de un viaje lleno de sufrimiento y de peligros; una estrategia de supervivencia que a su vez se cobra vidas en el intento. Tras la trágica muerte de 480 jóvenes en tan solo una semana, la población senegalesa ha reaccionado.

La gestión de las migraciones climáticas

Interessant article publicat en en Público el 13/02/2021

Miguel Pajares:

Antropólogo social y autor del libro ‘Refugiados climáticos, un gran reto del siglo XXI (Editorial Rayo Verde).

En mi reciente libro Refugiados climáticos digo que hacia el 2060 podría haberse doblado, a causa del cambio climático, el actual número de migrantes que hay en el mundo. Si ahora la población migrante (quienes viven en un país distinto del que han nacido) es el 3,5 % de la mundial, en el 2060 podría ser el 6 %. Mi apreciación no es un cálculo, sino una idea general sobre la magnitud que pueden alcanzar las migraciones climáticas, basada en el análisis que hago por regiones.

VIII MARXA PER LA DIGNITAT: Inscripció trobada de col•lectius i taula rodona 5F i Actes 6F

Us convidem als actes i accions previstes a Catalunya amb motiu del 7è aniversari de la tragèdia del Tarajal per tal de continuar denunciant aquest fet.

El 6 de febrer de 2014 va morir, almenys, 14 persones quan intentaven arribar a la platja del Tarajal de Ceuta. Allà van ser interceptades amb pilotes de goma i gasos lacrimògens per la policia i els van prendre la vida i els somnis. En memòria de totes elles i de totes les víctimes de les polítiques migratòries europees a diferents municipis catalans, com a la resta del territori espanyol, s’organitzen diversos actes:

DIVENDRES 5 de FEBRER a les 17:30h a la Lleialtat Santsenca de Barcelona (es requereix inscripció)

DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades

Us convidem a una trobada de col·lectius, per intercanviar experiències i estratègies, i per seguir la taula rodona que es retransmetrà en streaming des de Ceuta, Senegal i altres indrets. En ella participaran persones properes al tema que ens convoca i parlaran sobre el cas del Tarajal, l’estat actual de les Illes Canàries o les polítiques migratòries, entre d’altres.

Degut a les restriccions per la COVID, us demanem que us inscriviu al següent formulari i recomanem als col·lectius i entitats que enregistrin una o dues persones per tal de promoure i garantir la diversitat de col·lectius i temes (s’ha d’omplir un formulari per persona).  

Més informació i inscripcions aquí: https://forms.gle/JxvHDQ6ALN7hEVCk8

Data límit d’inscripció, el 2 de febrer. uereix inscripció)

DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades

La tradicional Marxa per la dignitat que s’acostuma a fer a Ceuta, es deslocalitza enguany i dissabte 6 de febrer es preveuen actes a diferents punts del territòri català com Badalona, Girona, Cubelles, Sitges, Vilanova, Sant Pere de Ribes, Mataró, Reus i Tarragona, entre d’altres. (Si en teniu més, podeu informar-nos o demanar la inclusió en el mapa bit.ly/mapatarajal2021)

Amb el lema: Davant les polítiques de mort: Memòria, vida i drets ens trobarem per recordar les víctimes del Tarajal i totes les persones que han mort com a conseqüència de les polítiques migratòries europees i l’externalització de fronteres.

Què està impulsant l’augment mortal de migrants des del Senegal a les Illes Canàries?

Font: The New Humanitarian

MBOUR, Senegal

Com molts compatriotes, Abdou Diakaté sentia que no tenia moltes opcions quan a l’octubre va pujar a una llarga barca de fusta amb 100 persones més a la costa senegalesa i va partir cap a l’oceà Atlàntic. El vaixell es dirigia a les Illes Canàries, un arxipèlag espanyol situat a l’oest d’Àfrica, que aquest any ha experimentat un augment de la migració.

Per una Europa de Drets Humans, desmuntem el nou Pacte de Migració i Asil

El 12D sortim al carrer perquè toca dir prou. Prou mort a les fronteres, prou mort al nostre mar. Prou polítiques que deshumanitzen les persones que migren i busquen refugi. Diem prou a l’Europa Fortalesa que vulnera dia rere dia els drets humans. Diem prou a l’Europa del nou Pacte de Migració i Asil (PEMA), perquè aquesta no és l’Europa que volem.

¿Por qué hay miles de personas atrapadas en el norte de Bosnia? Una guía para comprender la Ruta de los Balcanes

Bárbara Bécares

Fotografies de Brecht de Vleeschauwer

Publicat en Revista Papers 74

Muchas veces cuesta entender por qué miles de personas migrantes o refugiadas están en Bosnia con el objetivo de llegar a la Unión Europea. Por qué no piden asilo o acceden de forma legal. Qué es lo que las mantiene ahí atrapadas. En las siguientes líneas podrás comprender mejor lo que sucede a las puertas de la Unión Europea, al este del continente.

Declaració de la Taula de Ciutadania i Immigració de la Generalitat en relació al manteniment de la regularitat administrativa dels joves migrats sols

Descarregar manifest en PDF:

Baixa

En els últims anys, com és sabut, hem hagut d’abordar l’atenció als joves que han immigrat sols buscant oportunitats per al seu desenvolupament personal. Ha estat una feina ingent feta per molts ciutadans i ciutadanes, des de les entitats, des de les institucions de protecció de la infància i, molt especialment pels i les professionals del sistema de protecció de la infància i l’adolescència. Una feina que no ha estat fàcil però que, també, està plena d’oportunitats.

Morts, desaparicions i deportacions a la Mediterrània

Font: The New Humanitarian

Les polítiques europees de control de migracions han tornat a ser notícia la setmana passada a causa d’un altre naufragi, que ha suposat el nombre més gran de morts registrat aquest any en un únic incident a la Mediterrània central. Almenys 45 persones van morir quan va explotar el motor en un vaixell que transportava migrants des de la costa de Líbia. Més de 30 supervivents, procedents principalment del Senegal, Mali, Txad i Ghana, van ser detinguts a Líbia. Fins el dia d’avui, durant el 2020 es té constància d’almenys 497 migrants morts al mar Mediterrani. Altres vaixells que transportaven fins a 91 persones han desaparegut, però encara no se sap el destí dels seus passatgers. Des del començament de la pandèmia de coronavirus, Itàlia i Malta han ignorat rutinàriament les trucades desesperades dels vaixells que transportaven migrants o els han deixat fins a dos dies a la deriva abans d’iniciar un rescat. Fa dues setmanes, Alemanya va impedir que dues naus d’ONGs poguessin marxar en una missió de control dels drets humans cap a l’Egeu, on les autoritats gregues han expulsat més de 1.000 persones els darrers mesos abandonant-les al mar a la frontera marítima del país amb Turquia. Itàlia ha confiscat quatre vaixells de rescat de les ONGs, i la Guàrdia Costanera de Líbia – amb el suport de la UE – ha interceptat més de 7.000 persones. Més de la meitat d’aquestes persones han desaparegut després de desembarcar a Líbia. Després del naufragi de la setmana passada, les agències de les Nacions Unides han demanat que el suport europeu a la Guàrdia Costera de Líbia tingui com a condició prèvia la millora de la situació dels drets humans per als sol·licitants d’asil i per als migrants a Líbia.