Interessant article publicat en en Público el 13/02/2021
Miguel Pajares:
Antropólogo social y autor del libro ‘Refugiados climáticos, un gran reto del siglo XXI (Editorial Rayo Verde).
En mi reciente libro Refugiados climáticos digo que hacia el 2060 podría haberse doblado, a causa del cambio climático, el actual número de migrantes que hay en el mundo. Si ahora la población migrante (quienes viven en un país distinto del que han nacido) es el 3,5 % de la mundial, en el 2060 podría ser el 6 %. Mi apreciación no es un cálculo, sino una idea general sobre la magnitud que pueden alcanzar las migraciones climáticas, basada en el análisis que hago por regiones.
Us convidem als actes i accions previstes a Catalunya amb motiu del 7è aniversari de la tragèdia del Tarajal per tal de continuar denunciant aquest fet.
El 6 de febrer de 2014 va morir, almenys, 14 persones quan intentaven arribar a la platja del Tarajal de Ceuta. Allà van ser interceptades amb pilotes de goma i gasos lacrimògens per la policia i els van prendre la vida i els somnis. En memòria de totes elles i de totes les víctimes de les polítiques migratòries europees a diferents municipis catalans, com a la resta del territori espanyol, s’organitzen diversos actes:
DIVENDRES 5 de FEBRER a les 17:30h a la Lleialtat Santsenca de Barcelona (es requereix inscripció)
DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades
Us convidem a una trobada de col·lectius, per intercanviar experiències i estratègies, i per seguir la taula rodona que es retransmetrà en streaming des de Ceuta, Senegal i altres indrets. En ella participaran persones properes al tema que ens convoca i parlaran sobre el cas del Tarajal, l’estat actual de les Illes Canàries o les polítiques migratòries, entre d’altres.
Degut a les restriccions per la COVID, us demanem que us inscriviu al següent formulari i recomanem als col·lectius i entitats que enregistrin una o dues persones per tal de promoure i garantir la diversitat de col·lectius i temes (s’ha d’omplir un formulari per persona).
Data límit d’inscripció, el 2 de febrer. uereix inscripció)
DISSABTE 6 de FEBRER a les 12h – Accions descentralitzades
La tradicional Marxa per la dignitat que s’acostuma a fer a Ceuta, es deslocalitza enguany i dissabte 6 de febrer es preveuen actes a diferents punts del territòri català com Badalona, Girona, Cubelles, Sitges, Vilanova, Sant Pere de Ribes, Mataró, Reus i Tarragona, entre d’altres. (Si en teniu més, podeu informar-nos o demanar la inclusió en el mapa bit.ly/mapatarajal2021)
Amb el lema: Davant les polítiques de mort: Memòria, vida i drets ens trobarem per recordar les víctimes del Tarajal i totes les persones que han mort com a conseqüència de les polítiques migratòries europees i l’externalització de fronteres.
Com molts compatriotes, Abdou Diakaté sentia que no tenia moltes opcions quan a l’octubre va pujar a una llarga barca de fusta amb 100 persones més a la costa senegalesa i va partir cap a l’oceà Atlàntic. El vaixell es dirigia a les Illes Canàries, un arxipèlag espanyol situat a l’oest d’Àfrica, que aquest any ha experimentat un augment de la migració.
El 12D sortim al carrer perquè toca dir prou. Prou mort a les fronteres, prou mort al nostre mar. Prou polítiques que deshumanitzen les persones que migren i busquen refugi. Diem prou a l’Europa Fortalesa que vulnera dia rere dia els drets humans. Diem prou a l’Europa del nou Pacte deMigració i Asil (PEMA), perquè aquesta no és l’Europa que volem.
Muchas veces cuesta entender por qué miles de personas migrantes o refugiadas están en Bosnia con el objetivo de llegar a la Unión Europea. Por qué no piden asilo o acceden de forma legal. Qué es lo que las mantiene ahí atrapadas. En las siguientes líneas podrás comprender mejor lo que sucede a las puertas de la Unión Europea, al este del continente.
En els últims anys, com és sabut, hem hagut d’abordar l’atenció als joves que han immigrat sols buscant oportunitats per al seu desenvolupament personal. Ha estat una feina ingent feta per molts ciutadans i ciutadanes, des de les entitats, des de les institucions de protecció de la infància i, molt especialment pels i les professionals del sistema de protecció de la infància i l’adolescència. Una feina que no ha estat fàcil però que, també, està plena d’oportunitats.
Les polítiques europees de control de migracions han tornat a ser notícia la setmana passada a causa d’un altre naufragi, que ha suposat el nombre més gran de morts registrat aquest any en un únic incident a la Mediterrània central. Almenys 45 persones van morir quan va explotar el motor en un vaixell que transportava migrants des de la costa de Líbia. Més de 30 supervivents, procedents principalment del Senegal, Mali, Txad i Ghana, van ser detinguts a Líbia. Fins el dia d’avui, durant el 2020 es té constància d’almenys 497 migrants morts al mar Mediterrani. Altres vaixells que transportaven fins a 91 persones han desaparegut, però encara no se sap el destí dels seus passatgers. Des del començament de la pandèmia de coronavirus, Itàlia i Malta han ignorat rutinàriament les trucades desesperades dels vaixells que transportaven migrants o els han deixat fins a dos dies a la deriva abans d’iniciar un rescat. Fa dues setmanes, Alemanya va impedir que dues naus d’ONGs poguessin marxar en una missió de control dels drets humans cap a l’Egeu, on les autoritats gregues han expulsat més de 1.000 persones els darrers mesos abandonant-les al mar a la frontera marítima del país amb Turquia. Itàlia ha confiscat quatre vaixells de rescat de les ONGs, i la Guàrdia Costanera de Líbia – amb el suport de la UE – ha interceptat més de 7.000 persones. Més de la meitat d’aquestes persones han desaparegut després de desembarcar a Líbia. Després del naufragi de la setmana passada, les agències de les Nacions Unides han demanat que el suport europeu a la Guàrdia Costera de Líbia tingui com a condició prèvia la millora de la situació dels drets humans per als sol·licitants d’asil i per als migrants a Líbia.
Us presentem la Memòria anual 2019 del Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI) de Sabadell del que la Lliga dels Drets dels Pobles és entitat fundadora.
Contingut destacat de l’informe de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR-CEAR) de l’any 2019 presentat amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, sota el títol “Les persones refugiades a Espanya i Europa”.
Al llarg de 2019, a l’Estat espanyol es van presentar un total de 118.264 sol·licituds d’asil, més del doble respecte a 2018. El permís per raons humanitàries s’ha concedit majoritàriament a persones de nacionalitat veneçolana, unes de 40.000 persones. L’estat espanyol només ha ofert protecció a 1 de cada 20 sol·licitants d’asil.
Seguim treballant pels drets de les persones refugiades i migrades
La pausa que ens ha obligat a viure l’estat d’alarma per controlar la pandèmia ens ha portat a una bona part de la societat a reflexionar més a fons sobre el sistema de vida imperant en el món. Ens ha petat al nas la realitat de la globalització en que vivim, perquè hem vist que un accident, diguem-li així mentre no es demostri el contrari, ha escampat un virus arreu del planeta, sense comptar amb les fronteres, amb conseqüències dramàticament letals. Llegeix la resta d’aquesta entrada »