Manifest del 20 de juny del 2020, Dia Mundial de les Persones Refugiades

Seguim treballant pels drets de les persones refugiades i migrades

La pausa que ens ha obligat a viure l’estat d’alarma per controlar la pandèmia ens ha portat a una bona part de la societat a reflexionar més a fons sobre el sistema de vida imperant en el món. Ens ha petat al nas la realitat de la globalització en que vivim, perquè hem vist que un accident, diguem-li així mentre no es demostri el contrari, ha escampat un virus arreu del planeta, sense comptar amb les fronteres, amb conseqüències dramàticament letals.

El confinament en el que ens ha tancat la COVID-19, ens ha fet veure que hem estat vivint en un món de mobilitat low cost embogida i basada en el consum de fòssils; amb una mobilitat no només de persones, sinó també de mercaderies que majoritàriament recorren un camí des del sud empobrit cap el nord enriquit (bé per alimentar-nos, bé per a la nostra indústria), produint una petjada ecològica de dimensions límit que ja ens ha conduit a l’emergència climàtica, que, en algunes regions del món, està expulsant les persones de les seves terres.

Pensem que per mantenir-nos en el que hem batejat com l’estat del benestar, el sistema postneoliberal que governa les nostres vides seguirà mantenint el sud global cada cop més allunyat de poder gaudir d’una vida senzillament digna, sotmès a l’espoli  dels seus recursos. I quan convé una acció geoestratègica, les grans empreses, aliades amb els estats que les aixopluguen, afavoreixen dictadures, mantenen règims corruptes o exporten guerres que, a més, els va molt bé per experimentar i donar sortida a la seva important indústria armamentista. Per coherència moral i dignitat humana, no podem ser còmplices de situacions com les que viuen els ciutadans de Síria, Palestina, Afganistan, el Sàhara Occidental, Colòmbia, el Congo, Sudan o Myanmar, amb la recent crisi dels rohingya, i tants altres llocs, ni tampoc de les aberrants polítiques de Trump o Bolsonaro als Estats Units i al Brasil, a tall d’exemple.

Hem de prendre decisions fermes que ens portin a millorar les nostres vides, però amb una visió de justícia global. Hem de sortir del confinament exigint el capgirament de les polítiques de contenció de la despesa pública en els serveis socials bàsics. No oblidem que també en el nostre país, les retallades les pateixen més intensament la població més vulnerable. Però, alhora, hem d’incrementar els pressupostos destinats a la cooperació i la solidaritat internacional, donar pas a les polítiques locals i des d’aquí impulsar també polítiques de cooperació amb les institucions locals d’altres països, fent bo el lema “pensa global, actua local”. Perquè abandonar la pròpia llar per fugir d’una guerra o d’una dictadura, ser perseguit per les idees, la religió o la condició sexual o per la pobresa o la manca d’oportunitats, comporta dolor, trauma, i desarrelament.

Dades de l’ACNUR ens diuen que en el món hi ha uns 72 milions de persones que viuen desplaçades de casa seva, i l’Organització Internacional de les Migracions comptabilitza 272 milions de persones migrades arreu i prop de 29 milions de refugiades, les principals, i per aquest ordre, procedents de Síria, Afganistan, Sudan, Myanmar i Somàlia. Persones refugiades i migrades, dues cares d’una mateixa moneda emparades respectivament en els articles 14 i 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però, de què els serveix aquesta empara si els estats receptors de sol·licitants d’asil o de migrants els donen l’esquena impunement? En aquesta part del planeta, se’ls contesta aixecant murs infranquejables, que molts els superen per acabar al fons de la Mediterrània, per ser tancats en camps inhumans de refugiats i migrants, o per viure en condició d’irregulars i amb el farcell a l’esquena per poder escapolir-se dels controls policials. Contra aquestes aberracions protectores del nostre món, cridem a les institucions i la ciutadania a fomentar les relacions d’empatia amb les persones nouvingudes, oferint-les-hi hospitalitat i considerant-les creditores d’una ciutadania compartida, amb els mateixos drets per a tothom.

En el Dia Mundial de  les Persones Refugiades, volem una nova realitat on es faciliti el dret d’asil i s’apliquin vies legals i segures, i el reconeixement del dret a migrar. La llista d’exigències és llarga, tanmateix en destaquem les següents:

Per a les persones refugiades:

  • Concedir permís de residència i de treball des del moment en que se sol·licita protecció internacional.
  • Agilitzar i facilitar els processos de sol·licitud d’asil, respectant els 30 dies per l’admissió a tràmit de les sol·licituds, per a poder accedir al programa d’acollida i refugi.
  • Garantir la celeritat en els tràmits i resoldre els expedients en un termini de 180 dies.
  • Desenvolupar i publicar el reglament regulador del dret d’asil i protecció subsidiària per garantir els drets de les persones demandants d’asil i refugiades, tot permetent la residència i treball per motius extraordinaris en cas de denegació, i que es renovi automàticament mentre es mantingui l’estada al país.

Per a les persones migrades:

  • Tancar els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i arxivar tots els expedients de devolució i expulsió en tràmit.
  • Derogar la Llei d’Estrangeria.
  • Acabar amb les devolucions en calent i exprés.
  • Agilitzar el procés burocràtic per obtenir el permís de residència i de treball per les persones migrades, sigui presencial o telemàticament, flexibilitzant-ne els requisits, i al crit de REGULARITZACIÓ JA!
  • Acabar amb el control fronterer europeu de FRONTEX i permetre les operacions de les organitzacions que es dediquen al salvament marítim per evitar les morts per naufragi a la Mediterrània.
  • Pels menors migrants que han arribat sols al nostre país, promoure mesures encaminades a erradicar les pràctiques racistes perpetrades per la Fiscalia de Menors i la DGAIA, entre d’altres, i desarticular el discurs d’odi dels mitjans de comunicació que els identifica com a subjectes perillosos per la convivència i sospitosos de delinquir.
  • Assegurar que tots i totes les joves de 16 a 18 anys tinguin permís de treball expedit automàticament amb el permís de residència, tant per a joves tutelats com per aquells que no han estat sota la tutela de l’administració.
  • Garantir l’accés als serveis de suport per a majors de 18 i fins a 21 anys de tots els joves tutelats.
  • Establir un procés de regularització urgent i de caràcter permanent per a totes les persones que es troben a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular a través de l’article 127 del reglament d’estrangeria.
  • Instem als ajuntaments a dur a terme polítiques actives d’empadronament, sobretot per a les persones que no disposen de  domicili fix o no tenen documents que certifiquin la seva residència, a través dels serveis socials. Recordem que fins i tot en l’absència total de sostre, poden i han de figurar al padró.
  • Renovar automàticament el padró. És absurd i discriminatori que les persones migrades hagin de renovar la seva inscripció cada dos anys, mentre la resta de la ciutadania no ha de complir aquest requisit.
  • Acabar amb el racisme institucional i social i amb la xenofòbia, un terreny adobat per les proclames de la ultradreta i el feixisme, mitjançant polítiques educatives i de sensibilització que posin fi al concepte de “l’altre” i promoguin la convivència entre iguals, permetent la diversitat cultural. Això no només envers les persones migrades, sinó també amb la comunitat gitana, objecte de múltiples actituds racistes molt arrelades en la cultura del nostre país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: