Quinze morts anunciades

MIGUEL_PAJARESPubliquem un article sortit en el Periódico, el dia 18 de febrer, publicat per Miguel Pajares.

Quinze subsaharians morts després d’una intervenció de la Guàrdia Civil no és un assumpte trivial que es pugui resoldre amb unes exigües i contradictòries explicacions del ministre de l’Interior. Els indicis que aquestes morts haurien pogut ser conseqüència de la intervenció policial van des del testimoni d’un supervivent, que afirma haver rebut l’impacte de les bales de goma al cap i l’esquena, fins al fet que s’estigui intentant ocultar el vídeo complet de la intervenció, passant pel reconeixement per part del ministre que es van disparar bales de goma i pots de fum quan abans havia estat negat per altres responsables. No hi ha dubte que s’ha volgut amagar alguna cosa, i ara és imprescindible que el Ministeri de l’Interior aporti tota la informació disponible i que l’assumpte s’aclareixi per la via judicial.

Però la reflexió que cal fer transcendeix aquest fet. S’ha de qüestionar tota la intervenció de l’Estat davant la immigració que rebem per la frontera sud. Sovint, els responsables d’Interior ens parlen de l’agressivitat amb què els immigrants fan els seus intents de passar la frontera, i utilitzen termes com ara invasió, assalt i altres de similars; un llenguatge amb el qual es pretén amagar o justificar la verdadera violència que es produeix en aquella frontera, que no és cap altra que la que pateixen els mateixos immigrants. Tanques amb concertines que fan estralls, agressions policials amb defenses, bales de goma i altres mitjans, expulsions en calent que vulneren la nostra legislació d’estrangeria… És la violència de l’Estat contra persones que tan sols intenten exercir un dret de mobilitat humana.

Un greu perill

Aquest intent de justificar la violència institucional, presentant els immigrants com una gran amenaça, el vam tornar a observar ahir, quan Interior va divulgar que hi ha 30.000 subsaharians al Marroc preparats per fer el salt a territori espanyol. Se sobredimensiona el fenomen per fer la impressió d’un greu perill. És possible que hi hagi 30.000 subsaharians vivint al nord del Marroc, i probablement hi van arribar en algun moment amb la intenció de passar a Europa, però molts s’hi han acabat instal·lant i els que segueixen intentant fer aquest salt no són ni la desena part. Per un altre costat, siguin els que siguin, una part d’ells procedeix de països en conflicte, i l’obligació de l’Estat espanyol, d’acord amb els tractats subscrits, és obrir-los les portes per donar-los protecció internacional.

En lloc d’això s’exerceix una violència desmesurada i indiscriminada per evitar que trepitgin el nostre territori. ¿Per què? Segurament perquè el que marca l’agenda és la xenofòbia. Aquella xenofòbia ambiental que condueix a mesures antiimmigració innecessàries i irracionals al Regne Unit, a Suïssa o a França, és la que a Espanya condueix a reprimir amb brutalitat els intents de travessar les fronteres de Ceuta i Melilla. Els successos que avui comentem no són sinó la crònica de 15 morts anunciades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: