Residència a cop de talonari (II)

La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría (Foto: EFE)Uns mesos enrere, els mitjans de comunicació es van fer ressó d’una proposta del Secretariat d’Estat de Comerç. Aquest òrgan governamental estudiava la possibilitat d’oferir residència legal a persones estrangeres que adquirisin habitatges per un preu de 160.000 euros o més.

La idea, que va aixecar múltipes crítiques, semblava ja descartada. Però mig any després, la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, anunciava que es donava llum verda a l’avantprojecte de la Llei d’Emprenedors. Una nova eina legislativa, que entre altres qüestions, aprova la opció d’obtenir la residència legal a l’Estat Espanyol a canvi d’una elevada suma de diners.

Concretament, la nova proposta oferirà automàticament el permís de residència a l’Estat Espanyol a totes aquelles persones estrangeres que inverteixin 500.000 euros o més en la compra d’immobles, que inverteixin en projectes empresarials o bé deute públic per un valor superior a 2 milions d’euros.

Un cop més, la crisi econòmica és el principal argument emprat pel govern espanyol per impulsar polítiques que cerquen, a qualsevol preu, recaptar diners.

La setmana passada, el govern espanyol va aprovar l’avantprojecte de llei que recolza a les empreses i als amb mesures avantatjoses. Dins d’aquest paquet de mesures es contempla la possibilitat d’oferir permisos de residència per tal de captar possibles inversors estrangers que aportin elevades sumes de diners als negocis immobiliaris comprant habitatges o bé invertint en empreses, o també si adquireixen deute públic.

El preu per obtenir la residència a l’Estat espanyol és car. El mínim, mig milió d’euros o bé 2 milions d’euros si es compra deute públic. Xifres només accessibles a grans fortunes, qui sap si d’origen dubtós.

Independentment de la xifra imposada, que ha augmentat considerablement respecte la primera proposta feta mig any enrere (en la que el permís de residència es podia obtenir a partir de la compra d’immobles d’un valor mínim de 160.000 euros), les crítiques són les mateixes.

Per a totes aquelles persones que dia rere dia pateixen el racisme de manera quotidiana, per les persones que pateixen la limitació a l’accés als serveis públics i dels drets més fonamentals (i fins fa poc universals, com el dret a la salut), és ofensiu que el govern fixi un preu a la residència espanyola. Una residència que en la majoria de casos comporta anys de trpamits i esperes administratives a més, del risc permanent de l’expulsió del país i la precarietat de les condicions de vida.

Aquesta mesura demostra el què fa temps que molts col·lectius sensibles amb la realitat de les persones migrants de denuncien: La raó última del racisme és el classisme i el rebuig a la pobresa. Quan hi ha diners o grans fortunes, l’origen o la nacionalitat no importen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: