El Relator de NNUU a la FCONGD

L'actual relator sobre racisme de de NNUU, Sr. Mutuma Ruteere (Foto: NNUU)El passat dissabte 26 de gener, el Relator especial sobre racisme, discriminació racial, xenofòbia i altres  formes d’intolerància de les Nacions Unides (NNUU), Mutuma Ruteere, va ser a Barcelona, a la seu de la Federació d’ONG pel Desenvolpament (FCONGD).

Després de diverses visites i entrevistes amb responsables de l’administració pública i dels cossos de seguretat a diverses ciutats com Madrid, Barcelona, Ceuta o Melilla, el relator va entrevistar-se amb entitats i associacions de la societat civil que donen suport a les persones immigrades i defensen els drets d’aquest col·lectiu.

L’objectiu d’aquesta visita és que el relator pugui obtenir informació per elaborar un informe imparcial sobre la situació de la població immigrada dins l’Estat espanyol en relació al respecte dels drets humans, en especial, els drets dels migrants. Drets que l’Estat espanyol té el deure i l’obligació de protegir.

L’OIS també va poder ser-hi present i us en fem la crònica.

Roda de premsa del Relator a Madrid (Foto: ACNUR)rDiversos membres d’entitats i associacions de defensa dels drets de les persones migrants varen reunir-se a Barcelona, a la seu de la FCONGD, en motiu de la visita del relator especial sobre racisme de les NNUU, el sr. Mutuma Ruteere.

El relator especial és una figura de NNUU (Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans) que analitza, país per país, la realitat de col·lectius vulnerables o en situació de discriminació.

La reunió, que havia estat preparada amb antelació per les entitats i col·lectius, pretenia oferir la màxima informació possible al relator, especialment aquella més delicada i que posa de manifest els drets vulnerats per part de la mateixa administració pública.

La reunió va iniciar-se amb un text introductori on es destacava l’augment de la violència, el racisme i la xenofòbia envers a les persones d’origen estranger en els darrers anys. Un augment que es vincula estretament al context de crisi econòmica. Es va denunciar com dins l’Estat Espanyol existeixen símptomes evidents de violència, en ocasions subtil i en d’altres, explícita, que deixen entreveure polítiques i tendències neocolonialistes. Finalment, s’exigia el dret a la mobilitat per a totes les persones.

Entrant ja a les informacions que varen traspassar-se al relator, aquestes van dividir-se en quatre blocs: legislació, racisme institucional, vulneració de drets socials (DESC) i normalització i racisme social.


LEGISLACIÓ

En aquest bloc es va destacar en primer lloc que, en l’àmbit legislatiu, l’Estat Espanyol no disposa de cap text legal que defensi explícitament els drets dels migrants. Tampoc existeix cap llei que lluiti i penalitzi clarament els actes racistes o destini recursos pel foment de l’educació antiracista entre la ciutadania autòctona. Actualment, i malgrat el seu nom, la Llei d’Estrangeria vigent tan sols regula les condicions d’accés de persones estrangeres al país. En cap cas, s’aborden drets o llibertats. Es deixa entreveure l’assimilació entre persona estrangera amb persona “perillosa”.

També es va denunciar la manca d’una llei d’acollida estatal que permeti unificar i integrar criteris per l’atenció i integració de persones nouvingudes. Actualment, es donen nombrosos casos de tracte diferencial i arbitrari segons el territori. Aquesta desprotecció legal i l’extrema lentitud dels processos i tràmits administratius en la regularització són exemples de racisme institucional a través de la legalitat.

RACISME INSTITUCIONAL
També es va fer saber al relator l’actual situació pel que fa a l’anomenat racisme institucional. Es va denunciar la proliferació del discurs racista per part de representants polítics i càrrecs públics que, de manera explícita i voluntària, inciten a la xenofòbia i a la violència. Com a exemples més destacats, van citar-se els casos de Plataforma x Catalunya i el de Xavier Garcia-Albiol, l’alcalde del Partit Popular a Badalona.

A part de l’àmbit dels partits polítics institucionals, també es va posar de manifest l’augment de les pràctiques racistes per part dels cossos de seguretat públics en dos nivells. A nivell organitzatiu, es té el coneixement real que els responsables d’aquests cossos policials donen instruccions i ordres per dur a terme accions de control i repressió enver als estrangers, com ara detencions per perfil ètnic. Això implica evidents motivacions racistes reprobables. Per altra banda, també es destaca un nivell més indiviual, on les pràctiques racistes sorgeixen per un abús de poder per part dels mateixos agents de seguretat i de manera individual. En tots dos casos, això provoca un fort impacte negatiu en la cohesió social. S’espanta a la població que ho pateix i se l’estigmatitza encara més davant la població majoritària.

Per últim, va destacar-se la manca d’eficiència en les denúncies contra els cossos policials per maltractaments o agressions. De la mateixa manera que succeeix amb diversos moviment socials, en el cas d’interposar una denúncia a la policia, els agents de seguretat responen amb una segona denúncia, sovint per desacatament o desordre públic. Davant d’aquestes denúncies creuades es fa molt difícil que es puguin investigar de manera imparcial possibles casos d’abús d’autoritat per part de la policia.


VULNERACIÓ DE DRETS SOCIALS (DESC)

La manca de protecció i garantia dels drets econòmics, socials i culturals, els anomenats DESC va ser el tercer bloc temàtic que es va tractar.

En primer lloc, es va puntualitzar que aquests drets de nova generació no es garanteixen per a la població immigrada, com tampoc es garanteixen a la resta de la població. Malgrat haver signat els acords i convenis internacionals, l’Estat Espanyol no disposa de cap llei ni cos jurídic que permeti i ajudi a la seva aplicació.

En aquest bloc es va denunciar el mal funcionament d’organismes estatals i públics com ara el Comitè contra la Discriminación Racial o l’Oficina de Derechos Humanos. Es va posar de manifest que es tracta d’instruments, que tot i la bona voluntat i la signatura dels protocols pertinents, fins l’actualitat no han mostrat cap mena d’interès ferm ni de voluntat política per dur a terme una tasca real i transformadora envers els drets humans. Vinculada amb aquesta manca d’interès polític, també se’n deriva una falta de recursos i eines administratives com també recursos econòmics que permetin la protecció real i garantia efectiva dels DESC.

Finalment, va denunciar-se com altres figures administratives, que sí han mostrat interès per abordar realment les problemàtiques vinculades amb el respecte als drets humans, no se’ls permet actuar malgrat tinguin la capacitat per fer-ho. És el cas de la figura del Síndics de Greuges. Fa uns mesos a Barcelona, es va denegar l’entrada al Síndic al CIE de Zona Franca.


NORMALITZACIÓ I RACISME SOCIAL

El darrer bloc va centrar-se en l’impacte i l’expansió del racisme social. En aquest cas, va destacar-se que la permissivitat de discursos racistes per part de càrrecs polítics així com dels mitjans de comunicació influeixen directament en l’augment del racisme al carrer i en les relacions socials a petita escala.

En el cas dels mitjans de comunicació, i fent èmfasi al col·lectiu gitano, va destacar-se que de manera sistemàtica es tracta d’una manera diferent una notícia quan el protagonista és una persona estrangera o gitana immersa en un delicte. Malgrat que no se citi l’origen de la persona, s’usa un llenguatge concret que deixa entreveure la seva procedència o ètnia. També es va criticar  l’augment de programes de caire sensacionalista que, deixant de banda els codis ètic i deontològics periodístics, tracten d’una manera poc professional aquestes situacions.

Això contribueix a que el llenguatge i les relacions entre persones, apareguin termes i expressions que, usats de manera habitual i sense tenir-ne consciència, suposen un ús racista de la llengua així com una ridiculització d’aquests col·lectius, especialment el col·lectiu gitano i el musulmà.

Finalment, va fer-se evident la incomprensió en casos com la Llibreria Europa o el Casal Tramuntana. Locals, que malgrat les repetides denúncies, segueixen oberts al públic tot i distribuir i difondre material racista, xenòfob i d’apologia al feixisme.

Després d’algunes preguntes i d’intercanvi d’opinions i reflexions, la reunió va finalitzar amb l’agraïment del relator envers a les entitats per la informació transmesa. Per una banda, el relator va anunciar que es tracta d’una informació molt valuosa per la seva tasca, ja que es tracta d’informació de primera mà per part dels i les que treballen directament sobre el terreny. Una informació que, des d’altres instàncies, és difícil d’obtenir. El relator també va animar a seguir amb la tasca i el compromís de les entitats en la defensa dels drets humans per la població immigrada. Està previst que l’informe final del relator amb observacions i recomanacions sobre la situació del racisme a l’Estat Espanyol estigui enllestit pel Consell de Drets Humans el proper juny de 2013.


Per a més informació:

Notícia d’Europa Press
Comunicat de NNUU sobre la visita del relator a Espanya, el 17 de gener
Notícia breu de valoració del relator de NNUU
Discurs íntegre del relator sobre la seva vista a Espanya, el 28 de gener (anglès)
Informació sobre el càrrec de relator especial sobre racisme (castellà)
Informació sobre Mutuma Ruteere, actual relator especial (anglès)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: