Tenir permís de residència val 160.000 euros

La darrera setmana, el Secretari d’Estat de Comerç espanyol ha llaçat una proposta per fer front a la crisi: La possibilitat de reformar el Decret d’Estrangeria per tal que aquells estrangers que comprin un pis per la quantitat de 160.000 euros o més, obtinguin automàticament el permís de residència.

Amb aquesta proposta, el Ministeri vol revitalitzar l’economia espanyola donant sortida als milers d’habitatges buits que varen ser construïts durant el boom de la construcció, però que ara, en temps de recessió econòmica, ningú pot comprar.

Es regula així, la residència a cop de talonari, tal i com afirmen alguns mitjans de comunicació. Una mesura que no té en compte l’origen dels diners ni demostra cap mena de consideració a tantes i tantes persones estrangeres. Persones, que seguint el què dicta la legislació vigent, han patit, no només interminables processos administratius, sinó també la única sortida que es permet a les persones en situació irregular: el treball submergit i condicions de vida precàries, irregularitats sobrevingudes i expulsions.

Malauradament, en les nostres societats pràcticament qualsevol cosa, ja sigui material o intangible, pot ser mercantilitzada. És a dir, qualsevol cosa pot tenir preu, i ser comprada i venuda.


LA PROPOSTA

El passat 20 de novembre es va conèixer l’anunci del Secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, que afirmava que s’està estudiant la possibilitat de reformar el Reial Decret d’Estrangeria vigent. Aquesta reforma es concreta en l’ampliació d’obtenció del permís de residència comprant un pis de 160.000 euros o més.

Segons el Secretari d’Estat de Comerç, aquesta mesura ha estat creada i destinada principalment a les persones estrangeres d’origen rus i xinès, amb elevat poder adquisitiu. I la seva finalitat és la revitalització de l’economia espanyola i més concretament el sector de la construcció, un dels motors de l’economia espanyola que més està patint la recessió econòmica. La idea de Jaime García-Legaz és incentivar la compra de tants i tants pisos de nova construcció que, després del boom immobiliari, no han trobat compradors. A canvi d’un habitatge valorat per 160.000 euros o més, s’oferirà el permís de residència a totes les persones estrangeres.

Cal puntualitzar que posteriorment, el president de l’executiu, Mariano Rajoy, no va confirmar aquesta proposta i va reconèixer que la decisió no està presa definitivament.


ACCEDIR AL PERMÍS DE RESIDÈNCIA

Per a una persona estrangera, obtenir un permís de residència a l’Estat Espanyol no és cosa fàcil. La legislació vigent (la Llei d’Estrangeria i el Reial Decret) és una legislació molt tancada i estricta.

De manera breu i esquemàtica, cal recordar que les persones estrangeres de fora de la UE que desitgin establir-se a l’Estat Espanyol només tenen una via legal d’entrada al país: ésser contractats al seu país d’origen i des d’allà, tramitar el permís de treball, que vindrà associat al permís de residència. En el cas de les persones que arriben en condició de turistes i passen més de tres mesos en territori espanyol, i desitgen establir-se aquí (els mal anomenats “sense papers”), es dóna una espècie de buit legal. L’única opció que permet la llei és que, al cap de tres anys, puguin demostrar que efectivament han viscut durant aquest període dins de territori espanyol. Només llavors, podran iniciar els tràmits per obtenir els permisos de residència i de treball.

Aquests dos permisos van associats i de fet, un és condició indispensable de l’altre. Per exemple: malgrat que una persona hagi estat treballant de manera legal durant tot un any, si just el dia de la renovació del seu permís de residència, la persona es troba a l’atur, aquesta perdrà el permís de residència i haurà de començar de nou tot el procés íntegrament. És el què s’anomena irregularitat sobrevinguda.

Per tant, aquesta legislació dificulta enormement el procés d’accedir a una situació administrativa regular, tenint en compte que la via que ofereix no és viable. I de fet, ni tant sols ho era en els temps de bonança econòmica, quan l’economia espanyola necessitava mà d’obra per a llocs de treball, sovint no qualificats, i que els autòctons no acceptaven. (Us convidem a rellegir els estudis realitzats per l’OIS).


LA DESPROTECCIÓ DE NO TENIR PAPERS

El fet no obtenir els permisos de residència i de treball aboca a les persones migrants a situacions de greu desprotecció. La irregularitat implica patir situacions d’elevada precarietat i vulnerabilitat. És a dir, a patir inseguretat física i emocional, a no poder treballar o bé fer-ho sense els més mínims drets laborals, a tenir dificultats per accedir a un habitatge digne… Tot plegat, agreujat encara més per la irregularitat sobrevinguda, davant de l’interminable procés per aconseguir un permís de residència permanent (abans cal haver obtingut diversos permisos temporals, renovables o no).

Entenem que la proposta de la Secretaria d’Estat de Comerç és contradictòria amb la llei vigent, però sobretot,  demostra tenir molt poca sensibilitat envers a les persones estrangeres que han hagut de seguir i complir els exigents requisits legals, molts cops obligades a repetir els mateixos passos ja demostrats i encarant processos d’internament a CIEs i expulsions del país, evidentment, sense tenir en compte la situació familiar de la persona.


IMMIGRANT RIC: BENVINGUT. IMMIGRANT POBRE: NO GRÀCIES!

Si finalment aquesta proposta fos una realitat, hi haurien nombroses objeccions i crítiques a fer.

A nivell econòmic, caldria valorar la utilitat de la reforma. És factible la reactivació del sector immobiliari, i per extensió de l’economia espanyola, a través de la compra d’habitatges buits? Diversos experts afirmen que caldria demostrar de manera més rigorosa l’interès real d’aquests col·lectius per adquirir immobles i residir al país. I per altra banda, possiblement pugui ser una mesura per un problema concret, però no per pal·liar la problemàtica de l’habitatge ni tampoc de la crisi econòmica.

Per altra banda, és molt qüestionable aplicar una reforma pensada i encarada a un col·lectiu molt particular, en aquest cas a persones russes i xineses d’elevat nivell adquisitiu. Oferir el permís de residència per la compra d’un pis, pot representar una gran oportunitat per les grans fortunes de blanquejar enormes quantitats de diner negre, possiblement un diner de dubtós origen. Això deixa en evidència una actitud poc ètica per part del govern. I és que en moment de crisi, els diners son sempre benvinguts, vinguin d’on vinguin.

En tercer lloc, aquesta proposta és contradiu ideològicament amb la línia política del PP en matèria d’estrangeria. Des de fa temps, el PP ha fet bandera del control de fronteres, de la necessitat de ser durs i estrictes, especialment amb la immigració irregular, d’impulsar lleis restringides per primar els interessos dels ciutadans autòctons, limitar drets del col·lectiu immigrant, fins i tot els drets universals… L’ampliació del permís de residència demostra que pel PP no totes les persones són iguals davant la llei. Aquesta proposta expressa que aquelles persones amb prou poder adquisitiu tindran molts més avantatges i favoritismes que la resta. Un principi poc democràtic i poc igualitari.


L’ORIGEN DEL RACISME: LA DISCRIMINACIÓ DE CLASSE

Per últim, i seguint en la darrera idea, aquesta mesura de la Secretaria d’Estat de Comerç ens deixa entreveure una de les idees que des de l’educació antiracista es promou. I és que el racisme i la xenofòbia no rau en les diferències de pell o d’origen, sinó que el racisme apareix per classisme i raons econòmiques. És a dir, s’és racista contra els sectors de població més pobres i vulnerables, però no per les persones riques.

L’aplicació d’aquesta mesura suposa un aprofundiment del racisme instituonal envers a la població més empobrida, i per si això no fos poc, obvia i menysprea el patiment i l’esforç de tantes persones immigrades que, per no disposar de poder econòmic, han de seguir els durs i estrictes criteris per residir i treballar de manera legal al país, sense comptar la vulnerabilitat i la inseguretat a que es veuen abocades, per la inestabilitat de la seva situació administrativa i pel perill de ser expulsades, sense tenir en compte la situació personal.

Resumint en paraules més planeres: Qui neix pobre sempre trobarà fronteres tancades i greus obstacles per poder establir-se on pugui treballar per un futur millor. En canvi, tot són avantages per aquells que arribin amb les butxaques ben plenes de diners, siguin nets o bruts, oferint-los més drets i més possibilitats. Amb aquesta proposta gens justa, ètica ni democràtica, els drets i la igualtat davant la llei, amb independència de l’origen o la classe social, quedaran qüestionades i l’Estat espanyol evidenciarà la poca qualitat democràtica.

Esperant que no prosperi aquesta mesura, demanem el suport de la societat civil i la ciutadania per solidaritzar-se amb el col·lectiu immigrant, i per exigir al govern espanyol que anteposi la igualtat de drets per a totes les persones, un dels pilars fonamentals de l’estat de dret.

Per ampliar la informació, oferim els següents enllaços:

Notícia diari Ara
Notícia diari El País
Notícia diari New York Times (en anglès)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: