El què no es diu durant la campanya electoral

Ha començat de nou un altre període electoral a Catalunya. Arran de la problemàtica sobre el pacte fiscal i de la gran manifestació ciutadana del passat 11 de setembre, CiU ha convocat de nou els catalans i les catalanes a les urnes el proper 25 de novembre. I des de fa moltes setmanes que el discurs de la majoria de partits polítics gira a l’entorn del debat sobre la independència.

Hi ha qui afirma que ens trobem en un moment històric a nivell nacional. Per altra banda, la crisi, el deute del sector bancari i les polítiques neoliberals ens castiguen com mai. Potser ara també és el moment idoni per debatre a fons quin model de societat volem.

PROPERES ELECCIONS
El proper diumenge 25 de novembre la població catalana torna a les urnes a votar. Just fa 2 anys que en les darreres eleccions, el 28 de novembre de 2010, CiU desbancava el Tripartit (PSC, ERC i ICV) i es feia amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, han canviat moltes coses.


LA CRISI FINS AVUI

A nivell social, la crisi, iniciada al 2008, no només ha persistit. La crisi s’ha endurit, i molt. La ciutadania està assumint el deute privat de bancs i caixes com a deute públic. S’han impulsat retallades de drets laborals (Reforma Laboral de febrer de 2012) i serveis públics com l’educació, la sanitat o serveis socials veuen com els seus pressupostos minven cada cop més i les persones que s’hi dediquen tenen menys recursos. Mai com ara, els índex d’atur han estat tan elevats i la pobresa tan galopant.

Per altra banda, els moviments socials que ja fa molt de temps que treballaven per la independència del país, van començar a impulsar iniciatives com les consultes populars de 2009 a Arenys de Munt. Entitats, col·lectius, personalitats públiques, candidatures polítiques alternatives… van dedicar grans esforços per la idea sobiranista. I possiblement, fos el passat 11 setembre de 2012 on tots els esforços va fructificar (tenint en compte la polèmica sentència sobre l’Estatut de Catalunya entre altres conflictes) a través de la gran manifestació popular de Barcelona per la independència (i no pel pacte fiscal com alguns demanaven), i de la que posteriorment, CiU va optar per convocar eleccions anticipades.


I DESPRÉS DE LA INDEPENDÈNCIA?
Però més enllà d’opinar sobre estratègies i motivacions partidistes per convocar eleccions i evidenciar que la independència està essent el tema central (i a vegades únic) del debat polític de la majoria de partits majoritaris, cal pensar i debatre quin tipus i model de societat i de país volem, amb o sense independència.

No dubtem de la importància d’assolir la fita de la independència i de les grans implicacions i avantatges que podria comportar a molts nivells. Des de la Lliga dels Drets dels Pobles, defensem obertament el dret a l’autodeterminació com un dret fonamental de les comunitats i pobles. Però pensar en la independència no és només assolir la seva proclamació. En l’àmbit polític, i més especialment en una campanya electoral com la present, és quan cal debatre obertament i donar eines a la ciutadania per a la reflexió.

En moments com l’actual, on la crisi econòmica està tenint tantes conseqüencies negatives, cal demanar a la classe política i promoure entre la ciutadania debats profunds. Debats on no hi hagi un tema únic (que en molts casos pot usar-se com una cortina de fum). Calen debats on s’aprofundeixin tots els temes que afecten a la ciutadania: educació, sanitat, treball, cultura, serveis socials, gestió i pressupostos, justícia, medi ambient…


QUÈ NO ES DIU EN LA CAMPANYA ELECTORAL?
Com dèiem, en aquesta campanya electoral de 2012, la independència és el tema principal. Però si fem una mica de memòria i recordem altres campanyes anteriors, veurem com existien altres debats i qüestions cabdals. Les darreres eleccions autonòmiques al 2010 o les municipals al 2011, la immigració hi va tenir força espai. En un context on la crisi començava a fer mal, on les retallades s’imposaven i els recursos socials minvaven, molts partits van usar idees discriminatòries contra els i les migrants, i d’altres com el PP o Plataforma per Catalunya, eren obertament racistes. Aquest ús populista de la qüestió migratòria va ser analitzat i criticat per diverses entitats, una d’ella, SOS Racisme i la campanya Mistos Electorals, actualment activa.

Per tant, si fa només 1 o 2 anys enrere, la immigració era quelcom del què calia parlar públicament, com és possible que avui els mitjans de comunicació i els càrrecs polítics no esmentin la qüestió? Tant ha canviat el context? Això significa que amb la independència política, desapareixeran les problemàtiques racistes o les discriminacions per raó d’origen? Si parlem de crear un nou estat sobirà, i per tant un espai amb noves fronteres (no existents per a ciutadans europeus dins del Tractat de Schenguen, però sí per a no comunitaris) és evident que caldrà abordar el tema de l’estrangeria, la convivència i l’existent racisme institucional.


QUIN MODEL DE PAÍS VOLEM?
Així doncs, és important anar més enllà de la pròpia independència. Cal debatre sobre quin tipus d’educació volem, quin dret i accés a la sanitat, com garantim la igualtat de drets i d’oportunitats, com aconseguim i mantenim els nostres deures i drets com a ciutadans i ciutadanes, com gestionem i conservem el nostre territori o com acollim als més desafavorits, dins i fora el nostre país.

Entenem que el moment actual, on la independència resulta una fita per la qual moltes persones s’han movilitzat i implicat políticament en aquest sentit, ha de ser també una oportunitat magnífica per engrescar a les persones a discutir i construir una societat per a tothom, una societat basada en la igualtat de drets i d’oportunitats, una societat basada en la no discriminació i l’anti-racisme, on la inclusió de totes les persones permeti gaudir i aprendre de la diferència.

Finalment, i per aquesta raó, animem a les persones a informar-se, a conèixer les propostes de tots els partits, majoritaris i monoritaris, però sobretot animem a fer-se preguntes. Per què tant sovint hi ha temes més recurrents que altres? Per què hi ha qüestions que no surten a la llum? Amb la informació recollida, cadascú que decideixi, amb criteri i reflexió, què fer o qui votar el proper 25 de novembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: