L’Estat no respecta el principi de no devolució

A principis del mes de setembre, els mitjans de comunicació van fer-se ressó d’una nova vulneració del principi de no-devolució i del dret d’asil dins l’Estat Espanyol.

Entre el passat 29 d’agost i 2 de setembre l’Estat Espanyol va ordenar l’expulsió de 73 persones de l’illot deshabitat de Tierra, una minúscula illa situada a només 100 metres de la costa marroquina i a un quilòmetre del Penyal d’Al-Hoceima, territori espanyol que actualment només acull un destacament permanent de l’exèrcit d’Artilleria. L’executiu espanyol ha qualificat d’èxit aquesta operació ja que s’han expulsat aquestes persones arribant a l’acord amb les autoritats marroquines, i responsabilitzant-se de 16 persones més (dones i infants) que han estat acollides en territori espanyol per raons humanitàries.

No obstant, diverses ONG han denunciat aquesta pràctica com a il·legal per l’evident vulneració del principi de no devolució a països tercers que no garanteixen la protecció dels drets humans, a més de no respectar el dret d’asil.


L’ESTAT NO COMPLEIX LA SEVA PRÒPIA LEGISLACIÓ
Les entitats Andalucia Acoge, l’Asociación Pro Derechos Humanos Andalucía, la Federació Estatal de SOS Racisme, CEAR i ELIN (totes elles agrupades dins de Migreurop) han denunciat el Ministeri d’Interior, la Direcció General de la Guàrdia Civil i la Delegació del Govern a Melilla a través d’un comunicat i una queixa col·lectiva la mala gestió del cas de l’Illot de Tierra per no respectar la pròpia Llei d’Estrangeria de l’Estat Espanyol, la llei al dret d’asil, així com altres lleis i tractats de dret internacional que el propi Estat Espanyol assumeix. La queixa ha estat presentada davant de la Defensora del PobleSoledad Becerril.

En primer lloc, les entitats denuncien la violació de la Llei d’Estrageria i de la llei al dret a l’asil ja que el govern, a través de la Delegació del Govern a Melilla i la Guardia Civil, va dur a terme un clar procediment d’expulsions massives. Aquest tipus de pràctica està vetada pel principi de no devolució. Aquest principi implica que l’estat no pot repatriar persones que es trobin dins de territori espanyol cap a països tercers que no ofereixin garanties de respecte als drets humans.

Per altra banda, durant aquesta acció tampoc es va oferir el dret a l’assistència d’un advocat, d’un intèrpret ni la tutela judicial, tal i com estipula el dret a l’asil, per tal que les persones migrants coneguessin la possibilitat de sol·licitar asil polític a Espanya. Actuant d’aquesta manera, l’Estat no va procedir correctament, ja que la llei estipula ben clarament que, l’estat ha de considerar les circumstàncies personals de cada individu perquè en el supòsit que aquestes persones estiguessin fugint d’un país en conflicte o d’on es produïssin greus vulneracions als drets humans, l’estat té la obligació d’acollir aquestes persones per raons humanitàries.

Amb totes aquestes argumentacions, les entitats reclamen responsabilitats civils i penals als responsables d’aquesta actuació que posa en perill la vida d’aquestes persones repatriades de manera irregular i il·legal.


ES COMPLEIX EL DRET INTERNACIONAL?

Després dels fets i de l’allau de crítiques, l’executiu espanyol va defensar la seva decisió, argumentant que les expulsions indiscriminades serien una bona solució per tal de protegir a aquestes persones i evitar així que caiguessin en mans de xarxes mafioses dins de l’Estat Espanyol.

Aquest raonament no ha convençut a les entitats denunciants ni tampoc a l’opinió pública. Segons els i les portaveus d’aquestes entitats no és tolerable que un estat de dret, com se suposa que és l’Estat Espanyol, no apliqui el dret internacional. En altres paraules, no és admissible que un estat democràtic no atengui amb la seva obligació de rescatar les persones que es trobin en situació de risc, independentment del seu origen.


COMPLICITAT AMB MARROC

Més enllà de l’omissió d’ajuda, és sabut que el govern espanyol té el coneixement i proves que el Regne de Marroc viola sistemàticament els drets dels migrants. En més d’una ocasió, els mitjans de comunicació han exposat com la policia marroquina expulsa i abandona els immigrants subsaharians enmig del desert prop de la frontera argeliana, a més de propinar maltractaments i agressions físiques als detinguts. Malgrat aquesta certesa, el Ministeri d’Interior va procedir a la repatriació massiva.

De fet, en el cas de l’illot Tierra, els mitjans de comunicació detallen tota l’ operació i, fins i tot, destaquen com les llanxes de la Guàrdia Civil van acostar els immigrants en petits grups a la costa marroquina, on ja els esperaven un fort dispositiu policial marroquí, amb autobusos, que molt probablement i un cop més, els deixarien enmig del desert.


ZONES POC ESPANYOLES

Entre altres comunicats i articles de reflexió als mitjans de comunicació, les entitats també exigeixen coherència i responsabilitat real a l’hora d’atendre el fenòmen migratori i la problemàtica de les xarxes d’explotació i les màfies. 

El fet que aquest cas hagi passat en un illot deshabitat i froterer, no significa que l’estat es desentegui de les  seves competències. Sempre que es tracti de territori espanyol, la legislació cal aplicar-la independentment d’on ens trobem. Tal i com es llegeix en alguns articles d’opinió: “No se les puede tratar distinto modo [als immigrants] en función del territorio español al que han llegado”, sostiene un jurista y diplomático del Partido Popular que prefiere permanecer en el anonimato. “Ahora va a resultar que hay una soberanía española menos protectora que otra”. Una altra zona en què, tot i ser territori espanyol,  massa sovint no s’hi apliquen les mateixes lleis que la resta de l’Estat, és a l’espai fronterer de Melilla. Quan un immigrant aconsegueix saltar la primera tanca de Melilla però no la segona, es troba ja en territori espanyol. No obstant això, és una pràctica recorrent repatriar aquests immigrants sense informar-los dels seus drets i sense conèixer la seva situació, tot i que la legalitat obliga pel fet de trobar-se dins de l’Estat Espanyol.


LA PROTECCIÓ DE LES PERSONES

Per altra banda, en aquests casos és obvi que l’Estat eludeix la seva principal responsabilitat de protecció a les persones quan argumenta que la seva acció té per objectiu evitar que els i les immigrants caiguin en mans de màfies organitzades. Entenem que aquesta és una actitud hipòcrita. En realitat, la pràctica del Ministeri d’Interior ha estat desentendre’s d’aquestes persones: perquè ha derivat la resposabilitat a un tercer estat (que a més, vulnera sistemàticament els drets dels migrants) i a més, perquè tot i tenir mecanismes legals que sí evitarien aquest suposat mal (ser víctimes de xarxes d’explotació),  l’estat no els aplica (no informa del dret a l’asil).

És necessari exigir als governs que el què cal primar per sobre de tot és la protecció de la vida humana. És a dir, la protecció de les persones en situació de perill o de risc, perquè aquesta és la seva obligació com a Estat de Dret, per davant de qualsevol altre argument.

 

MÉS INFORMACIÓ A: 

Notícies de la premsa:

Diari El País, 5 de setembre 2012
Diari El Periódico, 4 de setembre 2012
Diari El País, detall de l’operació, 4 de setembre 2012
Diari EuropaPress, 4 de setembre 2012

Nota de premsa sobre la denúncia i queixa col·lectiva de les entitats en defensa dels drets dels migrants
Declaració i reflexió de l’Associació ProDerechos Humanos Andalucia
Declaració d’Amnistia Internacional

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: