Acceptant la diferència

Recentment s’ha presentat l’Anuari Estadístic de Sabadell 2008, publicació que recull les dades més rellevants de la nostra ciutat en tota mena d’àmbits. Enguany, l’OIS ha col·laborat més activament en la seva aparició contribuint amb l’elaboració d’un dels dos articles que encapçalen aquesta obra de referència per a la ciutat.

Acceptant la diferència és el títol escollit per aquest article que reflexiona sobre l’estat de la migració a la nostra ciutat i recull algunes consideracions sobre la tasca de sensibilització desenvolupada l’últim any des de l’OIS.

Al llarg de la història, Sabadell ha vist créixer la seva població i, de retruc, canviar la seva fesomia. El seu creixement és fruit de la seva dinàmica social i econòmica, però també de l’arribada de persones estrangeres, especialment des de l’any 2000. En el transcurs d’aquests anys, aquest col·lectiu s’ha situat a 26.814[1] persones, entre les que hi trobem més de 100 nacionalitats.

Aquestes dades poden resultar sorprenents i xocants; però abans de jutjar-ho, seria bo fer un breu repàs de la història recent de la ciutat.

Entre el 1950 i 1975, la població de Sabadell va passar de 60.000 a 182.926 habitants. En només 25 anys, Sabadell va més que doblar la seva població. Aquest augment, de prop de 123.000 persones, va nodrir-se especialment de les migracions d’altres parts de l’estat espanyol. Com a mostra de la diversitat de la composició de la població, a l’any 1960, el 39,5% de la població era autòctona, el 19,1% era nascuda a Andalusia, el 18,9% a la resta de Catalunya i el 7,7% a Múrcia[2].

Per a moltes d’aquestes persones, l’arribada a la ciutat no va ser fàcil. En primer lloc, la emigració no fou una elecció lliure, sinó més aviat forçada per la necessitat econòmica. Enrere quedaven parelles, fills, pares i amistats, emprenent una etapa incerta. La nostra ciutat va veure créixer barris sencers fets amb les pròpies mans dels que van arribar. És el cas de TorreRomeu o Ca n’Oriac. En ocasions, en aquests habitatges s’hi vivia en condicions precàries i sense serveis tant bàsics com aigua corrent, electricitat o clavegueram.

Avui la història sembla repetir-se. Sabadell ha tornat a créixer gràcies a persones que han arribat de fora. Ja no provenen d’Andalusia, Múrcia o Extremadura. Els seus orígens són més llunyans i desconeguts per molts, situant-se a l’altra banda de l’Atlàntic (Bolívia o Equador) o del Mediterrani (Marroc).

Per aquestes persones la emigració tampoc ha estat una opció, sinó una necessitat. Per a la gran majoria, el viatge és molt costós i per alguns, fins i tot, pot implicar el risc de perdre la vida. Un cop aquí, presenciem com aquells barris que anys enrere van rebre la immigració, actualment tornen a acollir població nouvinguda. I malauradament, la població autòctona, tant la nascuda aquí com també la que va arribar fa tants anys, segueix marcant la diferència entre els d’aquí i els de fora.

La separació entre ells i nosaltres, que tant sovint copsem en la nostra tasca de sensibilització, ens demostra la no acceptació de la diferència. No es tracta d’un rebuig a les persones immigrades pel seu origen, color de pell o ètnia, sinó que es tracta d’un rebuig basat en la seva identitat i cultura. Una discriminació més subtil, però no menys eficaç. No acceptar aquells que no són com nosaltres, en l’àmbit de la cultura, religió o costums, és també segregació i racisme.

Des de l’OIS, entenem que aquest discurs amaga una concepció d’integració com a sinònim d’assimilació. És a dir, el fet que determinades persones immigrades mantinguin la seva llengua, religió o cultura, sovint s’interpreta com una manca de voluntat d’integració o adaptació. Se’ls veu com a diferents i la diferència incomoda.

El nostre repte és assumir que, inevitablement, la nostra societat serà plural i diferent: en colors de pell, religions, cultures i identitats. No podem pretendre que les persones oblidin el seu origen. Per tant, si de debò volem parlar d’integració i assolir una convivència real, cal assegurar que aquestes persones siguin també ciutadans catalans de ple dret, exigint obligacions i deures, però acceptant la seva identitat i la seva diferència.

Observatori de la Immigració a Sabadell – OIS

Notes al peu:

[1] Dades extretes del Padró municipal, Juliol 2008.

[2] Dades extretes de la Gran Enciclopèdia Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: