Pacte Nacional per a la Immigració: acord permissiu, regressiu o utòpic?

El passat 19 de desembre es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració (PNI). El text va tenir el suport de gran part de les forces polítiques catalanes així com de diversos agents socials i entitats vinculats al fenomen migratori. No obstant això, tan el Partit Popular de Catalunya (PPC), Ciutadans, CCOO, com SOS Racisme, no van donar suport al text. Aquest article constitueix una síntesi del contingut del PNI i de les raons per les quals els anteriors partits i entitats van decidir no signar-lo.

Què és el Pacte Nacional per a la Immigració?

A partir d’una anàlisi consensuada sobre la realitat catalana, transformada pel fenomen migratori, el Pacte marca un conjunt de directrius per tal d’afrontar els reptes que planteja la situació actual: garantir una bona convivència,  una major cohesió social i una igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Per assolir aquests objectius, s’estableixen tres eixos: ‘la gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat del treball; l’adaptació dels serveis públics a la diversitat; i la integració en una cultura pública comuna’.

1)     Gestió dels fluxos migratoris i accés al mercat de treball.

Per una banda, es decideix prioritzar la contractació de les persones que ja estan al país i augmentar-ne la formació, per tal de propiciar les seves possibilitats laborals. Per altra banda, es pretén millorar la gestió de les entrades i sortides de la mà d’obra d’origen estranger, al mateix temps que es combat l’economia submergida. Finalment, es pretén abordar la gestió dels fluxos migratoris de forma coordinada amb els  països d’origen.

2)      Adaptació dels serveis públics a una societat diversa.

Bàsicament, l’actuació que planteja el Pacte amb aquest eix, consisteix en adequar els recursos sociosanitaris a la demanda actual: una demanda que ha augmentat arran del creixement demogràfic que ha comportat la immigració. Al mateix temps, es pretén millorar aquests serveis i augmentar-ne la coordinació i transversalitat.

 3)      Integració en una cultura pública comuna.

A partir d’un concepte d’integració com a procés bidireccional i continu, es pretén reforçar la cohesió social i la convivència entre les persones, fomentant una cultura comuna en l’àmbit públic. Es plantegen cinc idees clau: la lluita contra la segregació, el català com a llengua comuna, l’equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa, la incorporació de la perspectiva de gènere, i el reforç de les polítiques adreçades a la infància, la joventut, la gent gran i les famílies.

A banda de tots aquests punts, el PNI també planteja l’accés al dret a vot, a través de la residència permanent.

Veus contràries al Pacte Nacional per a la Immigració.

Podríem afirmar que el Pacte Nacional per a la Immigració ha tingut veus contràries tan des de la dreta -per ser considerat excessivament permissiu-, com des de l’esquerra -per considerar-lo regressiu o utòpic-.

Per al PPC, l’acord no pot basar-se en la filosofia de ‘papers per a tots’, ni pot centrar-se en la concessió de drets sense exigir obligacions o fent-ho de forma reduïda, basant-se en un concepte d’integració unidireccional, on no es contempla el coneixement i  l’adaptació dels immigrants a les lleis i els costums de l’Estat. Així mateix, el PNI, segons els populars catalans, no té en compte el context de crisi econòmica i atur, que s’hauria de solucionar abans de propiciar noves entrades, i adverteix sobre el perill que la universalització de l’atenció social impliqui ‘la relegació de catalans en situació de precarietat a l’hora de rebre prestacions socials’. Finalment, el PPC considera que el Pacte relega el castellà a una llengua optativa, enlloc d’igualar-la al nivell del català.

 Per la seva banda, Ciutadans no accepta parlar de Pacte, donat que no ha estat signat per tots els partits polítics. A banda d’això, rebutja el text perquè “s’ha concebut des d’una concepció sobiranista de Catalunya“, penetrant en competències estatals i municipals; perquè s’hi exclou l’aprenentatge del castellà, imposant com a única llengua d’acollida el català; i perquè presenta una ‘desafecció d’Espanya’.

 SOS Racisme-Catalunya va participar en el procés d’elaboració del document a partir de la Taula de Ciutadania i Immigració del Govern de la Generalitat. En un primer moment, l’entitat va apostar pel Pacte, tot i que la seva acceptació es va fer, en les seves pròpies paraules, des de la crítica constructiva i l’escepticisme. Si finalment van retirar el seu suport al Pacte fou perquè l’entitat va considerar inacceptables els canvis en el contingut realitzats en l’últim moment. Segons SOS Racisme, aquests canvis afectaven a una de les qüestions clau del Pacte: el reconeixement del dret a vot per a les persones immigrades. L’entitat considera que el Govern, per tal d’aconseguir que Convergència i Unió signés l’acord, va acabar vinculant aquest dret al permís de residència permanent, cosa que SOS Racisme no pot acceptar de cap de les maneres, donat que no està d’acord en condicionar els drets polítics a la situació administrativa d’una persona. Per altra banda, l’organisme va criticar les formes emprades pel Govern, donat que no va informar a les entitats i als agents socials d’aquestes modificacions d’última hora en el text, que van assabentar-se dels canvis a través dels mitjans de comunicació.

 Finalment, CCOO no van signar el Pacte, malgrat estar d’acord amb el seu contingut. El sindicat de treballadors va manifestar no confiar en el compliment del contingut de l’acord, ja que aquest es contraposa amb la línia regressiva de les polítiques d’immigració del Govern de l’Estat espanyol i dels governs europeus: ‘En aquest moment, no trobem les garanties suficients perquè aquest nou pacte es porti a terme, i menys quan una part important de la matèria d’immigració és competència estatal i s’ha d’abordar amb uns partits que a nivell de l’Estat tenen postures restrictives i una visió instrumental de la immigració’. És per això que CCOO considera necessari continuar treballant per tal d’aconseguir que les mesures establertes es puguin dur a terme amb l’acord dels agents socials.

 El futur del Pacte Nacional per a la Immigració.

Malgrat les discordances, la ratificació del Pacte és un fet. A partir d’aquest moment, es fa necessari treballar per tal d’aconseguir el suport social i polític necessari perquè el pas de la teoria a la pràctica es materialitzi.

El desenllaç de les noves directives estatals i europees en matèria d’immigració, així com del model de finançament autonòmic, són alguns dels elements clau i determinants que afectaran en la concreció i aplicació de l’acord.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: