Europa: Directiva de la Vergonya. Espanya: Pla del Retorn

El passat 20 de setembre el Consell de Ministres va aprovar el Pla de retorn voluntari, un Decret Llei presentat pel Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho. Aquest decret llei que entrarà en vigor el proper mes de novembre es dirigeix a un col·lectiu ben concret i específic: a totes les persones immigrants, extracomunitàries i que es trobin en situació d’atur.

El Pla de Celestino Corbacho

El conegut Pla de Retorn Voluntari, que ja fou anunciat en el discurs d’investidura de l’actual president espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, és un decret llei impulsat pel ministre Celestino Corbacho que ofereix la possibilitat a totes les persones immigrades extracomunitàries i en situació d’atur, la opció de cobrar el seu subsidi d’atur de dos anys, a canvi de marxar d’Espanya i retornar als seus països d’origen.

La mesura, que es dirigeix més concretament a aquelles persones immigrades extracomunitàries procedents dels 19 països amb els quals l’Estat espanyol té conveni amb la Seguretat Social (com ara Marroc o Equador), és de caràcter voluntari però la seva acceptació implica dues condicions ben importants: No poder retornar a Espanya fins que no hagin passat un mínim de 3 anys i renunciar als permisos de residència i treball. En cas d’acceptar la proposta de la govern, la persona cobraria la prestació d’atur en dos terminis. Primer, el 40% del subsidi un cop acceptada la mesura, i el 60% restant un cop sigui al país d’origen.

Un cop passats els tres anys, si la persona ho desitja, podria tornar a Espanya. Però el govern ja s’ha pronunciat afirmant que, malgrat haver gaudit anteriorment d’una situació administrativa legal al país, això no serà cap garantia a l’hora de ser admès de nou. Per tant, les persones immigrades que vulguin tornar a l’Estat, hauran de superar novament tots els tràmits legals corresponents. En canvi, el govern va anunciar que si aquestes persones immigrants esperen fins a cinc anys a tornar, en aquest cas, el govern es compromet a donar-los prioritat en la contractació en origen podent recuperar també la situació administrativa anterior. Per tant, si una persona es trobava ja en residència permanent, en cas de ser contractat en origen, podria sol·licitar directament la residència permanent, sense passar per la temporal.

Els objectius del Pla de Retorn voluntari

Des de l’executiu espanyol, i concretament el ministre Corbacho, es defensa aquesta nova iniciativa, que ha estat aprovada sense debat parlamentari pel Consell de Ministres, com una iniciativa positiva i favorable als interessos de tothom. En primer lloc, per la població immigrada, ja que poden tornar al seu país d’origen amb diners, fomentant així les migracions circulars i ajudant-los a crear un nou futur. Al parer del govern, el Pla també serà favorable als interessos de la ciutadania espanyola, ja que la població majoritària podrà afrontar millor la crisi tot disminuint la xifra de persones aturades.

El rerafons de la proposta

Però malgrat l’anunci del ministeri, existeixen postures més crítiques, per les quals es fa difícil creure i assumir aquests plantejaments de bondat de la mesura de Corbacho. Tal i com afirmen les fonts oficials, el Pla ha estat concebut com una eina que pretén alleugerir la crisi econòmica. Però d’una manera força peculiar i especialment expeditiva: expulsant i fent fora el problema, Literalment. El Decret Llei de Corbacho obre les portes a aquells immigrants en situació d’atur, i per tant, en situació administrativa regular, perquè marxin del país. D’aquesta manera es podrà reduir el nombre de persones (immigrants en atur) que es dirigeixin a les oficines de l’INEM o l’OSOC.

És a dir, l’objectiu és reduir el nombre de persones aturades, vistes com a persones dependents de l’estat i de les seves ajudes socials, i que a més a més, són immigrants, una població que tant sols és considerada com a mà d’obra. Pel contingut de la normativa i pel discurs emprat, s’entreveu que si els immigrants no poden desenvolupar aquesta funció laboral i productiva, el govern i les autoritats no estan disposats a tenir-los ni mantenir-los dins l’estat -i molt menys en l’actual context de crisi econòmica -, malgrat que aquest sigui un dret que han guanyat i adquirit amb el seu treball i la seva contribució a l’estat.

Algunes crítiques al Pla

Així doncs, el Pla pel Retorn voluntari esdevé doncs una clara mesura que pretén frenar l’arribada i l’augment de la població immigrada, i afavorir la reducció del volum d’aquesta població. Una mesura que respon a una concepció concreta de les migracions. Trobem diverses raons per argumentar-ho.

– En primer lloc, la distribució del percentatge per cobrar el subsidi d’atur ja desvetlla aquesta idea d’afavorir el retorn. El 40% de la prestació es cobra quan s’accepta la proposta, però la part més quantiosa, el 60% es cobra un cop s’acredita que s’ha marxat del país. Una distribució que assegura que les persones marxen definitivament i no romanen al país.

– En segon lloc, aquest Decret llei es constata com una mesura contrària a la integració i a la acollida. El fet de obrir les portes al retorn per aquelles persones immigrades que tinguin dret a rebre l’atur de 2 anys, implica que s’està promovent la sortida d’aquells estrangers que precisament porten més temps vivint aquí, i per tant hi estan més arrelats.

– Simbòlicament, la llei transmet la idea que l’immigrant és una eina laboral, és un instrument útil per la nostra economia, reduint la seva condició humana a l’àmbit laboral i productiu. Els immigrants, en temps de bonança econòmica, són desitjats, però molt poques vegades benvinguts. Però actualment, en temps de davallada econòmica, s’incideix en la idea que no només cal lluitar contra la immigració il·legal, sinó que també els immigrants regulars aturats també fan nosa en temps de crisi, ja que també reben ajudes socials, i per tant, se’ls convida a marxar. Amb aquest tipus de lleis, els discursos xenòfobs prenen força perquè es legitima el discurs social contrari a la immigració de tot tipus, irregular i regular.

– Així doncs, aquest Pla amaga una culpabilització de la població immigrada. S’estigmatitza i es marca aquest col·lectiu com el culpable de l’augment de l’atur i de la crisi econòmica. Quan en realitat, tal i com defensen associacions i sindicats, és el col·lectiu immigrant un dels més afectats. Tradicionalment, l’aturat ha estat estigmatitzat socialment per no treballar, per no esforçar-se prou…, i ara ho són els treballadors immigrants. Però davant d’aquestes idees, cal tenir en compte que com a treballadors, es troben en ple dret de rebre el seu subsidi d’atur, també dins de l’estat espanyol. Aquesta mesura vol expulsar aquest col·lectiu en vistes que pugui esdevenir un col·lectiu dependent de les ajudes social del nostre precari estat del benestar.

L’aplicació del Pla de Retorn

L’èxit de convocatòria del Pla del Retorn està per veure. Les previsions més favorables del Ministeri anunciaven que la mesura podria ser rebuda per 300.000 persones immigrades, una xifra força alta, si es té en compte que la població immigrada aturada és d’unes 165.000 persones (dades del juliol de 2005). Però probablement caldrà reduir encara més. Cal considerar que bona part de la població treballadora immigrada ha cobert llocs de treball poc qualificats i per tant, més sensibles a les fluctuacions econòmiques, a la crisi i a l’atur. En aquest sentit, i tenint en compte que la població immigrant es mou, laboralment, entre l’economia formal i informal (amb o sense contracte, amb o sense les garanties legals obligatòries), en moltes ocasions el salari no és massa elevat. Per tant, per a molts, la mesura no serà prou favorable, perquè amb poca o sense cotització, la quantitat final de dos anys de subsidi d’atur no serà prou elevada com per considerar la opció de marxar d’Espanya.

També cal puntualitzar que per tal de poder complir amb el nou decret llei serà necessari fer una modificació de l’actual llei. Actualment només autònoms o treballadors de cooperatives tenen la opció d’acumular el subsidi d’atur i cobrar-lo en un o dos terminis. Per tal de poder aplicar aquesta opció al col·lectiu de treballadors immigrants, serà necessari esmenar aquest punt.

Conclusió

Constatem doncs, que les crítiques al decret llei, les argumentacions, les modificacions d’altres normatives, i el propi contingut del Pla del Retorn, mostren clarament la voluntat del govern espanyol de facilitar al màxim el retorn, o l’expulsió, de la població immigrants; especialment en l’actual context de desacceleració econòmica, quan es considera que el col·lectiu immigrant fa més nosa que servei.

Per últim només recordar les altres línies d’actuació que Corbacho vol desenvolupar al llarg del seu mandat al front del Ministeri. El ministre pretén disminuir i limitar la contractació en origen, agilitzar i potenciar les expulsions de persones immigrades en situació irregular i sobretot endurir més les condicions per la reagrupació familiar. Es crearan normatives específiques per no permetre l’entrada de familiars ascendents (pares, avis…) ni tampoc descendents de 16 anys o majors, a no ser que disposin de contracte de treball. Unes actuacions complementàries que mostres un cop més que la immigració és vista només des de la seva vessant econòmica i laboral. Malauradament, ser immigrant avui significa ser més mà d’obra que persona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: