La gestió del padró en els municipis

El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat el seu informe extraordinari sobre La gestió Municipal de l’empadronament dels Immigrants. Aquest informe recull les dades d’una recerca feta a diversos municipis catalans i s’analitza la gestió del padró envers la població immigrada.

Seguidament us oferim les idees principals sobre la situació del padró a Catalunya.

Si voleu accedir a l’informe íntegre, feu clic aquí

Què és el Padró?

El padró municipal és la eina que recull informació bàsica sobre els habitants d’un municipi. Segons la normativa vigent (Article 16.2 de la Llei 7/1985) les dades que ha de recopilar el padró són:

  • la identificació de la persona amb el nom, cognoms i sexe
  • el domicili habitual
  • la nacionalitat
  • el lloc i la data de naixement
  • el número de DNI o en cas de ser una persona estrangera, dependrà de la procedència de les persones:

Si es tracta de persones estrangeres d’estats membres de la Unió Europea, caldrà el número de la targeta de residència expedit per autoritats espanyoles o bé, el número acreditatiu d’identitat o passaport en vigor expedit pel les autoritats del país de procedència.

Si es tracta de persones estrangeres no comunitàries, caldrà aportar el NIE (Número d’identificació d’Estrangers) en vigor o bé, el passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència.

Les funcions del padró

El padró és especialment important i útil per als municipis. L’administració local, per ser la més propera als ciutadans, és la que té un major protagonisme alhora de facilitar i promoure la integració de les persones nouvingudes. I és precisament el padró el mecanisme principal que permet recollir informació i així conèixer la composició dels habitants d’una localitat.

Les principals funcions del padró, relacionades amb la gestió local de la immigració, són:

  • Conèixer i reconèixer el nombre i el volum de població d’un municipi i per tant, també permet saber quina és la població immigrant real.
  • Aquesta informació facilita l’anàlisi de la distribució i la mobilitat de la població sobre el territori
  • I possibilita l’elaboració de plans d’acollida i assessorament per a nouvinguts allà on sigui més necessari i adient.

A més de la utilitat per la pròpia Administració Pública Local, el fet d’empadronar-se també és essencial per a les persones immigrades. El padró és, actualment, la primera i principal porta d’entrada i l’accés a diversos drets socials fonamentals i serveis bàsics com la salut, l’assistència social, l’educació, l’habitatge o l’arrelament social. El padró ha passat de ser un registre i un mecanisme per deixar constància del lloc de residència per ser la condició mínima i indispensable que la legislació d’estrangeria ha fixat per poder assolir l’estatut jurídic de resident i tot un seguit de drets socials. drets socials

L’estudi

En l’estudi La gestió municipal de l’empadronament dels immigrants s’hi aborden 5 temes bàsics: la inscripció al padró, la inscripció en els casos de sobreocupació d’habitatges o infrahabitatges, les altes, baixes i renovacions de padró, l’accés i cessió de dades del padró a cossos de seguretat i policials, el reagrupament familiar i finalment les recomanacions. En cada un dels apartats, l’estudi analitza quins són els criteris d’actuació dels municipis i quines són les tendències actuals amb dades.

1. La inscripció al padró

Sobre el primer bloc, destaca la idea que degut a la poca claredat, la normativa vigent és aplicada amb diversitat de criteris als diferents municipis catalans, i especialment pel que fa a la identificació personal i la identificació del domicili. Ressalta la dada que vora el 85% dels municipis no faciliten el procés d’empadronament a aquelles persones que no poden aportar la documentació estrictament requerida, com podria ser en el cas de les persones en situació irregular, a les que no els és possible entregar la documentació exigida, tot i que en altres casos sí que es permet l’empadronament amb altres documents no exigits legalment, com ara el resguard d’una denúncia per pèrdua o robatori del passaport.

Sobre les dades referents al domicili, també hi ha molta disparitat de criteris. Des d’ajuntaments que decideixen empadronar tot i no tenir documents que acreditin un domicili (un 30%), fins a altres ajuntaments que opten per fer constar un domicili diferent al propi, ja sigui el d’un conegut, els serveis socials o allà on afirma l’interessat, per manca de documentació.

Per últim, destaca la dada que un 60% dels municipis no afavoreixen la inscripció al padró, més enllà de l’estrictament necessari i se’n fa poca difusió i informació.

2. La sobreocupació d’habitatges i els infrahabitatges

Les situacions dels pisos pasteres, els llits calents i en general, la massificació dels habitatges són temes preocupants ja que vulneren la dignitat de les persones, no permeten unes mínimes condicions de vida, de salut i d’higiene, a més de la possibilitat de generar nombrosos conflictes de convivència entre les comunitats de veïns.

Per aquestes raons, els municipis usen el padró municipal com una eina per combatre i eradicar aquestes situacions. Aquestes mesures poden ser, segons el moment de la intervenció, prèvies a la inscripció del padró, com ara limitar el nombre de persones per habitatge, denegar l’empadronament per sobreocupació (si ja consten més persones empadronades al mateix domicili), exigir la cèdula d’habitabilitat o exigir acreditacions i autoritzacions per part dels propietaris en favor del nou habitant. L’efecte negatiu d’aquestes iniciatives serà l’existència d’un col·lectiu exclòs del padró i que o serà comptabilitzat en cap registre. Altres mesures creades per evitar la sobreocupació són les mesures posteriors, principalment les inspeccions, la elaboració d’informes quan se sospita que es pot donar aquesta situació o la baixa dels empadronats en aquests domicilis. A nivell global, convé destacar que tots els municipis analitzats han usat algun tipus de mesura prèvia i un 25% he desenvolupat mesures posteriors per detectar sobreocupacions d’habitatges.

Però el debat de fons en aquesta qüestió és quina ha de ser la funció real del padró municipal en les situacions de massificació? El padró ha de combatre aquesta realitat; ja sigui amb mesures prèvies o posteriors; o bé el padró és l’eina que reflecteix la realitat poblacional d’un municipi? Segons les lleis vigents actualment, clarament el padró té la seva funció principal deixar constància dels habitants d’un municipi i precisament per aquesta raó, perquè no exclou a cap persona, és una eina molt eficaç per poder desenvolupar polítiques públiques adequades i ajustades a la realitat. Utilitzant el padró com una eina per limitar els infrahabitatges o els pisos pastera, s’invisibilitza a una part considerable del col·lectiu immigrant, possiblement la més vulnerable social i amb major risc d’exclusió social.

3. La baixa i la renovació de la inscripció d’estrangers

Per tal que el padró pugui reflectir la realitat dels municipis, la normativa obliga a dur a terme actualitzacions i renovacions de les inscripcions padronals cada dos anys, situació que afecta principalment a les persones estrangeres que no disposen de permís de residència permanent.

En aquest context la majoria de municipis, un 60%, tant sols emet un preavís abans de procedir amb la baixa del padró, sense cap audiència ni citació per exposar la necessitat de renovació del padró.

Amb percentatges similars, també molts municipis (64%) efectuen baixes del padró municipal quan coneixen acords d’expulsió sobre persones estrangeres, i en el cas que la persona en qüestió mai hagi estat expulsada, es desconeix la documentació necessària per provar aquesta situació i per tant, evitar ser donat de baixa del padró, que a efectes pràctics pot significar no complir els requisits mínims per assolir futurs permisos de residència i treball al país. Fins i tot un 6% del municipis refusen empadronar de nou a una persona donada de baixa, malgrat acrediti seguir vivint al municipi, i fins a un 75% cursen denúncies per manca de residència habitual, en moltes ocasions a través d’informes policials.

4. L’accés i cessió de dades del padró

Malgrat que en el seu moment fou una decisió polèmica, envoltada de crítiques i no massa ben rebuda per determinats col·lectius socials, d’immigrants i també alguns ajuntaments, actualment és vigent la disposició addicional setena de la Llei de bases del règim local actualment, la policia té accés a les dades del padró per tal de poder exercir la seves competències en matèria d’estrangeria.

En aquesta situació, la major part dels municipis analitzats permeten l’accés de la policia a les seves bases de dades. Quan intervenen els cossos de la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Civil es fa a través d’una sol·licitud prèvia, en canvi quan es tracta de la Policia Municipal l’acció és directe ja que es reben ordres de la mateixa administració local. Aquesta situació, afegida a que en diverses ocasions, els altres cossos de seguretat sol·liciten les dades directament a la Policia Municipal, provoca que en moltes localitats (un 33%) no existeixin dades reals ni fiables sobre l’accés, la freqüència i la tipologia d’informació sol·licitada per aquests organismes sobre la població immigrada, fent-la encara més vulnerable legalment.

Val a dir que si bé la majoria els ajuntaments sol·liciten acreditar algun motiu per accedir a la informació del padró, també és cert que són molt pocs els municipis que posen algun tipus d’impediment o restricció al seu accés a la informació (28%).

És interessant observar les raons per accedir al a informació. Destaca com només el 6,5% de les sol·licituds es fonamenta en competències reals establertes per la legislació d’estrangeria. La majoria de vagades la raó principal és “la seguretat ciutadana”, associant un cop més la immigració a determinats estereotips i generalitzacions falses sobre la inseguretat o la delinqüència.

5. El reagrupament familiar

Un dels requisits per sol·licitar el reagrupament familiar és un informe emès per l’administració pública local que es basa principalment en acreditar la disponibilitat d’un habitatge digne i adequat per part de la persona que sol·licita el reagrupament (realitzat pels serveis municipals d’habitatge). Aquesta és una nova funció atorgada als municipis a través del Reglament d’estrangeria, juntament amb l’emissió d’informes sobre la integració social per a les sol·licituds d’arrelament social (realitzats pels serveis socials locals), en el què s’exigeix el certificat d’empadronament.

Val a dir que molts municipis, degut a que els responsables del padró i els responsables de l’emissió dels informes són persones diferents, hi ha força desconeixement dels requisits finals i les possibles exempcions, com ara l’exempció de presentar una oferta laboral si es disposen de suficients recursos, alhora de sol·licitar el reagrupament familiar. Així doncs seria convinent una major coordinació i informació tant de la llei i el reglament d’estrangeria així com les mesures i les opcions per tal de facilitar aquests tràmits a les persones interessades.

Les recomanacions:

Per acabar, l’estudi proposa 5 actuacions claus recomanades. Són les següents:

  • Necessitat d’unificar criteris en la gestió de l’empadronament de persones immigrades
  • Recordar el deure legal de complir amb la normativa vigent per que fa a la naturalesa i les funcions del padró municipal, (especialment pel que al tema del seguiment del habitatges i els domicilis pastera)
  • Major coordinació del padró amb d’altres serveis municipals com ara els serveis socials o les inspeccions municipals
  • Oferir la màxima garantia a les persones que es donin de baixa del padró municipal
  • Oferir un major control per part dels responsables del padró envers l’accés dels cossos policials a aquestes dades personals.

Aquest estudi ha estat elaborat per la Fundació Pi i Sunyer, per encàrrec del Síndic de Greuges de Catalunya. La mostra final està composada per 70 municipis de més de 5.000 habitants i s’han fet diverses entrevistes a tècnics municipals del padró.

Per accedir a l’informe íntegre, feu clic aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: