Aules i escoles segregades

A principis d’aquest any, la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Ernest Maragall, va posar sobre la taula la proposta d’implementar centres educatius específics per alumnat estranger, com a prova pilot, a dos municipis catalans, per tal de facilitar la integració d’aquests infants nouvinguts. Quins motius hi ha per estar-hi en contra?

Vic i Reus seran els dos municipis que acolliran, a partir del proper curs 2008-2009 i com a prova pilot, la creació d’espais nous i independents de les escoles que serviran per acollir alumnat d’origen estranger sense coneixement dels dos idiomes majoritaris, i que arriba quan el curs ja s’ha iniciat.

Segons la Conselleria d’Educació, aquesta mesura, que desenvolupa l’estratègia de les aules d’acollida ja existents a molts centres, té per objectiu millorar la recepció i la integració dels alumnes nouvinguts, especialment en aquelles escoles en les que els processos de matrícula viva (la matricula oberta durant tot el curs escolar), suposa una forta pressió per al seu funcionament regular. I és que els processos de matrícula viva són cada cop més habituals ja que el nombre de sol·licituds de reagrupament familiars augmenta.

Així doncs, aquesta iniciativa vol facilitar i focalitzar la tasca d’atenció i recepció d’alumnat estranger que arriba durant el curs ja iniciat, i sense cap tipus de noció o coneixement de les llengües vehiculars, el català o el castellà.

En un nivell més pedagògic, aquests centres cercaran l’assoliment de competències lingüístiques de català i castellà bàsiques per aquests alumnes i també la introducció i el coneixement dels costums socials. Les classes podran ser impartides durant tot l’any i per tant també, durant el període estival, i els centres acolliran els alumnes estrangers de manera temporal i directa, és a dir, sense passar primer per l’escola ordinària.

Però més enllà d’aquests bons propòsits inicials, la proposta de diferenciar l’alumnat segons la seva procedència és criticada per diversos sectors per implicar una clara segregació social. Vegem alguns arguments:

Si bé hi ha partidaris d’aquesta mesura, nombrosos col·lectius de docents, el sindicat majoritari de professors/es, USTEC, i també entitats socials i cíviques com SOS Racisme, manifesten que una mesura d’aquest tipus en cap cas afavoreix la integració social de l’alumnat estranger, sinó tot el contrari.

En primer lloc, aquest tipus de mesures en les que se separen comunitats i ciutadanies, reforcen encara més les diferències entre col·lectius i persones. Per tant, es dificulten les relacions interculturals normalitzades entre alumnes i futurs ciutadans, alhora que es reforça la imatge de escoles “normals” i escoles “pels altres, pels diferents”.

En segon lloc, i seguint el fil del primer argument, apareix la crítica de la separació física. Construir espais o escoles dirigides específicament per a alumnat estranger, tot i que aquestes siguin d’estada temporal , pot contribuir a la creació de marginalitat i a l’augment de creació i establiment de guetos, ja que no es tracta per de manera igualitària la població nouvinguda, sinó que s’aïlla i s’aparta.

En tercer lloc, i pel que fa a l’argumentació lingüística, malgrat pugui semblar una mesura que treballa en favor d’un aprenentatge de la llengua més ràpid i senzill, el fet d’aïllar i concentrar aquells infants i joves d’una o altra procedència i d’un o altre idioma, no facilitarà el seu aprenentatge de la llengua catalana o castellana, ja que no se’ls facilita el contacte amb altres infants i joves que sí tenen el català o el castellà com a llengua materna i per tant, se’ls priva d’aprendre la llengua en el seu entorn habitual entre iguals. És sabut que el contacte, l’intercanvi cultural i la immersió lingüística són les vies més òptimes per aprendre un nou idioma. I no hem d’oblidar que també en aquest context és on també s’aprenen les pautes i codis de conducta de les societats de destí.

En quart lloc, la segregació escolar és una mesura diametralment oposada a les polítiques d’integració actuals i al Pla de Ciutadania i Immigració de la mateixa Generalitat de Catalunya, ja que per una banda no afavoreix ni permet el contacte entre alumnes de procedències diverses des del primer moment per aprendre la llengua catalana. I per altra banda, aquesta mesura implica entendre i veure l’arribada de persones d’altres orígens a la nostra societat com un problema, i no com la oportunitat que la interculturalitat ofereix als nostres joves i infants, i a tota la societat, per poder conèixer altres realitats, tradicions, costums, concepcions vitals i universos simbòlics.

I en últim lloc, la obligació d’escolaritzar els infants de famílies d’origen estranger limita i condiciona el dret a l’escolarització de les famílies, ja que seran les oficines municipals d’escolarització les que decidiran qui i quant temps cal estar en aquest centres educatius específics.

Com a contraproposta a aquesta mesura segregadora i com a possible resposta a la necessitat de millorar el servei d’atenció i acollida de la població escolar estrangera i al mateix temps, poder alleugerir les pressions i l’esforç que la matrícula viva genera envers als centres i als docents educatius, seria convenient aplicar mesures com ara: dotar de més recursos per enfortir l’escola pública i les seves eines, com les ja consolidades aules d’acollida, o bé amb més recursos per a la formació dels professionals i docents educatius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: