Salut i Immigració

La immigració implica modificar moltes pautes de comportament i l’adaptació dels serveis públics per tal d’assegurar que totes les persones, independentment del seu origen hi tinguin un accés igualitari i normalitzat. Aquest és un aspecte important a tenir en compte en serveis públics com la sanitat, ja que es tracta d’un dret universal.

A continuació us presentem algunes notes preses durant la sessió sobre Salut i Atenció a la Multiculturalitat, organitzada per el Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell, amb la participació de la Dra. Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família

Des dels discursos utilitaristes de la immigració, les persones immigrades són desitjades i volgudes, ja que representen un col·lectiu de mà d’obra barata i que tendeix a ocupar llocs de treball, més o menys precaris, però en tot cas, contribueixen al desenvolupament de l’economia nacional i al PIB. Un esforç i una contribució de la que tota la societat se’n beneficia, ja que aquest valor repercuteix en les pensions, en les prestacions i en les ajudes socials, als serveis públics…, que en alguns casos fa que les persones immigrades contribueixin més del que reben socialment. Però malgrat això, es genera un discurs doble en què la població immigrada és desitjada, però alhora, no és benvinguda. Això es resumeix en la frase “wanted and needed but not wellcome”.

Al mateix temps, trobem causes estructurals i globals que generen i impulsen les actual migracions. És a dir, el fenomen de la globalització econòmica, amb greus repercussions en les economies dels països empobrits, que els empobreix encara més i força a moltes persones a cercar oportunitats de millora social i econòmica fora de les seves fronteres. I també altres causes com les noves tecnologies de la informació i el coneixement o el creixement demogràfic mundial.

Així doncs, les nostres societats han canviat de perfil i són actualment, societats diverses i multiculturals. I el repte és com incloure aquesta pluriculturalitat en les polítiques públiques.

A l’estat espanyol, el dret a la sanitat és un dret universal i per tant, el seu accés i ús ha de ser per a tothom independentment de la seva procedència i de la seva situació administrativa dins l’estat. I el fet que la sanitat sigui dret universal, és un aspecte molt positiu i que pot contribuir a facilitar la integració de la població immigrada.

Així doncs, l’assistència sanitària té diversos valors per la població immigrada:

– Un valor instrumental, ja que protegeix la vida i ofereix seguretat i salut.

– Un valor estratègic, perquè preserva la nostra salut, entesa com un capital, com un factor positiu. Si no estem malalts podem usar aquest capital, per treballar o per fer qualsevol altra activitat. Actualment, potser aquest és el valor més intens ja que poder gaudir de l’assistència sanitària permet a les persones poder seguir amb la seva vida quotidiana. En cas de malaltia poden curar-se, en cas d’atur i manca d’ingressos, a través de la prestació d’atur i el dret universal a la salut, posar-se malalt serà una situació que es pot superar sense problemes, a nivell material.

– I finalment, un valor simbòlic, perquè la sanitat és un dret universal, i per tant, és un via per a la inclusió social. És a dir, la sanitat esdevé un espai i un servei públic on totes les persones hi tenen accés, i per tant, s’hi poden acollir com qualsevol altre ciutadà. Aquesta no-diferència és molt positiva ja que les persones estrangeres perceben que no són tractades diferents i que reben un tracte d’igual a igual.

També cal tenir en compte la diferència entre els conceptes d’igualtat i equitat. Equitat és un concepte més ampli ja que implica oferir més mesures i donar més recursos a aquelles persones o col·lectius que presenten més necessitats o mancances. Per tant, si bé el dret universal a la salut i a la assistència sanitària garanteix una igualtat formal d’accés als sistemes sanitaris a través de la targeta sanitària, aquest fet no és suficient per garantir una plena igualtat en l’exercici del dret a la salut. En aquest sentit els serveis i equipament sanitaris cal treballar a fons per oferir millores el l’ús dels serveis.

Si parlem d’acomodació intercultural cal tenir en compte un principi bàsic. En una política pública que inclogui la interculturalitat, l’objectiu principal no és la població immigrant o la seva atenció, sinó el foment de les relacions interculturals entre persones nouvingudes i persones autòctones. L’acomodació s’assoleix quan la població immigrada no ha justificar ni atribuir de manera continuada tots els seus problemes quotidians a la seva condició d’immigrant. Per tant, les persones immigrades veuen que els seus problemes no deriven de la seva condició de migrants, sinó que de la mateixa manera que la resta de la població, són afectats per la manca de recursos en els serveis públics, per l’atur, per l’encariment de la vivenda… problemàtiques que afecten a tota la ciutadania, independentment del seu origen. Aquest és un procés mutu que cal també exposar i introduir en tota la societat.

Així doncs, per facilitar l’acomodació en els serveis sanitaris cal treballar en dues línies principals:

– Garantir un accés bàsic.
– Compromís per a crear una organització inclusiva, ja que d’aquesta manera, evitarem que les persones no es tanquin i que no es marquin ni es ressaltin les diferències.

Algunes estratègies d’inclusió podrien ser:

– Programes de mediació intercultural (consultar les accions de l’Associació Salut i Família).

– Identificar les necessitats de la població estrangera en el seu conjunt i també per origen, sexe o edat.

– Tenir certa capacitat per donar respostes immediates o si més no, ràpides.

– Afavorir i fer créixer la competència intercultural dels professionals mèdics i els gestors i organitzadors de l’àmbit sanitari. En aquest sentit és important incorporar professionals com mediadors interculturals i potenciar la formació intercultural dels professionals mèdics.

Algunes activitats més concretes podrien:

– Serveis de traducció durant les consultes i l’atenció a pacients i familiars.

– Informació en diversos idiomes sobre els serveis genèrics i específics i preventius.

– Negociar i debatre.

– Afrontar els conflictes i treballar-los conjuntament per assolir solucions consensuades entre les parts.

– Crear i encaminar l’àmbit sanitari en espais adaptats, com ara creant espais de dol, i no només espais de pregaria o recolliment per una sola religió.

– Incorporar personal sanitari d’origen estranger.

Idees extretes de la presentació de la Dra. Elvira Méndez, durant la sessió Salut i Ateció a la multicuñturalitat, celebrada al Consorci Hospitalari Parc Taulí, el dia 13 de febrer de 2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: