Què són els centres d’internament?

Reivindiquem els drets de les persones migrantsD’uns anys ençà, i coincidint amb l’augment de l’arribada de població estrangera als nostres municipis, han proliferat els anomenats Centres d’Internament per Estrangers (CIE) d’una manera força silenciosa i desapercebuda per bona part de la població.

Aquesta situació de desconeixement combinada amb la manca de legislació per regular el funcionament d’aquests centres, els converteixen en espais on els drets humans fonamentals no són respectats.

Els centres d’internament són centres destinats a recloure totes aquelles persones estrangeres procedents de països no comunitaris, que han estat trobades en una situació de residència irregular al nostre país. Aquest tipus de centres no són centres penitenciaris, però s’hi reclouen de manera preventiva, i totalment irregular, les persones estrangeres detingudes i a l’espera que les autoritats competents les expulsin de l’Estat per ser repatriades als corresponents països d’origen. Aquests centres són dependents del Ministeri del Interior espanyol, a través de la Dirección General de la Policia.

Tal i com apunten diverses entitats defensores dels drets humans i dels drets dels immigrants com SOS Racisme, aquest tipus de centres violen diversos drets humans i els vulneren de manera sistemàtica.

Des del seu propi fonament, els centres d’internament no contemplen aquests drets bàsics de tota persona. El fet de recloure i privar de llibertat a persones pel simple fet de cometre una falta administrativa no pot ser raó per recloure-les o privar-les de llibertat. Entenem que aquesta és una acció desmesurada i exagerada, ja que no es tracta de cap delicte. S’hi afegeix que actualment no existeix cap mena de legislació o normativa que reguli o garanteixi unes condicions de vida dignes per les persones recloses en aquests centres.

Els centres d’internament també poden actuar impunement i sense represàlies, no només per la manca de regulació sobre el tracte o les condicions de vida als recloses, sinó perquè els mitjans de comunicació, i evidentment totes les persones o entitats que treballen per la defensa dels drets dels immigrants, tenen prohibit l’accés en aquestes instal·lacions.

Pel que fa al seu funcionament, els centres d’internament hi destaca que el temps de reclusió no està regulat, i a l’espera de la repatriació, les persones estrangeres poden passar-hi fins a 40 dies. Tant sols cal recordar que en una comissaria, el màxim de reclusió és de 72 hores. A més, les visites als interns són només de cinc minuts al dia i sota la constant supervisió de funcionaris i guardes.

Per testimonis directes, la única font possible d’informació, és sabut que les condicions de vida són pèssimes i inacceptables. En el cas concret de la Verneda els estrangers estan tancats en soterranis sense llum natural i escassa ventilació. En cel·les de 3×2 metres s’hi troben fins a 6 persones. Els banys i lavabos són insuficients i l’assistència al WC no és lliure. (Dades extret de SOS Racisme)

Dins dels centres es separen als adults dels seus fills i no hi ha facilitats per tal que els nens puguin tenir contacte amb els seus pares. I els objectes que són retirats a l’entrada, en moltes ocasions no són retornats quan la persona surt del centre.

A més de mancances materials i de recursos per oferir condicions de vida dignes a les persones, els centres no disposen de personal adequat. La manca d’intèrprets dificulta la comunicacions entre les persones estrangeres i els funcionaris

Finalment, per desconeixement i manca d’informació, les persones estrangeres podrien presentar un recurs contra la seva expulsió en un termini de 48 hores. Pèro evidentment, els responsables i funcionaris dels centres no informen d’aquest dret.

Davant d’aquesta situació, el maltractament i la discriminació és més que evident i flagrant, malgrat que les autoritats s’emparin en la Llei d’Estrangeria i aquesta sigui una mesura proposada per evitar la seva vulneració per part de la població estrangera

Davant d’aquest silenci informatiu per part de l’administració, és important visibilitzar aquestes accions repressives, desmesurades i que vulneren sistemàticament els drets de persones que tant sols han comès una falta administrativa. Als centres d’internament s’hi reclouen les persones degut al seu origen i no pas per si han comès un delicte, en situacions de total indefensió legal. Aquest tipus de centres reflecteixen l’actitud dual i hipòcrita dels nostres estats, tant a nivell espanyol com europeu, de voler frenar una qüestió política per a via policial, la mal anomenada immigració il·legal, una immigració que arriba per ser mà d’obra barata i que acaba contribuint a la nostra economia a canvi de pocs drets i molt de rebuig.

OIS – Observatori de la Immigració a Sabadell

2 Responses to Què són els centres d’internament?

  1. […] presons per a persones l’únic “delicte” de les quals és el de no tenir papers (aquí trobareu una descripció d’aquests […]

  2. […] sense papers puguin passar fins a 6 mesos (i en alguns casos, fins i tot 18 mesos) dins dels Centres d’Internament per Estrangers (CIE) a l’espera de la seva repatriació o […]

Respon a Guantànamo a la Zona Franca « DALLONSES…! Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: