Es confirma així la tendència anunciada fa unes setmanes per l’OIS en l’actualització de les dades sociodemogràfiques de la població estrangera a Sabadell del 2011. L’estudi constata un saldo migratori negatiu en el nostre municipi de 542 individus. No obstant, Sabadell ha vist créixer la seva població gràcies al nombre de naixements; xifra que perilla si continua marxant la franja jove de població.

Si bé l’edat mitjana de la població total de Sabadell és de 40 anys, l’edat mitjana de la població estrangera al municipi (el 12,65% de la població) és de 29 anys. En un context d’envelliment de la població, i sense la contribució dels immigrants a la dinàmica demogràfica, queden al descobert les febleses de la nostra demografia: una taxa de fecunditat insuficient per assegurar el reemplaçament regeneracional i una esperança de vida en augment. Els experts ja alerten que una fuga de la població activa faria inviable el sistema de pensions.

Marxen tant estrangers joves com joves autòctons, persones sovint molt preparades. Estem perdent capital humà, persones que possiblement han estat formades aquí però que ara es veuen obligades a marxar davant la manca d’expectatives en un país amb unes taxes d’atur desmesurades.

Les entitats, col·lectius i organitzacions sota-signants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracions Catalana i Estatal que:

- Des de que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de la Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.

- Des de la primera setmana de gener s’han produït situacions especialment greus en el CIE de la Zona Franca:

• Des de començaments d’any s’han presentat dues denúncies per maltractaments produïts a l’interior del Centre d’Internament, perquè dos interns han estat agredits i vexats per membres del Cos Nacional de Policia. Aquestes denúncies se sumen a les que es vénen presentant des de fa anys.

• La nit del 5 al 6 de gener va morir Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys a l’interior del CIE al voltant de les 2hs del matí. Al contrari del que ha manifestat la policia, diversos testimonis dels fets han afirmat que podria haver tingut lloc una negligència motivada, en part, per la manca de traductors al CIE de Zona Franca. L’Associació solidària DAB, integrant de Papers i Drets per a Tothom, ha interposat en el dia 11 de gener una denúncia davant el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, per poder personar-se com acusació particular en el cas de la mort del guineà Idrissa Diallo

• Una de les persones que era a la cel·la amb Idrissa, i un dels principals testimonis dels fets, va demanar mitjançant una trucada telefònica assistència lletrada a dues advocades. Aquestes advocades van accedir el diumenge a la tarda a parlar amb aquest intern. El van veure durant mig minut en què l’intern només va expressar que estava vivint una situació de molta violència dins del CIE. En aquest moment, el director del CIE va expulsar, de molt males maneres i amb l’ajuda de més policies, les dues advocades del Centre, privant a la persona interna del dret a l’assistència lletrada. L’endemà a la tarda, van impedir sota l’exprés mandat del director del Centre José Manuel Casado, la visita d’un altre advocat a aquest mateix intern, que el va tornar a requerir per telèfon. Els tres advocats/des han presentat una queixa davant la Comissió de Defensa, i davant la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

• Així mateix, des que van passar els fets s’ha obstaculitzat i impedit l’entrada de persones d’entitats i col·lectius que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants per a visitar persones internes.

Davant els fets exposats, les entitats sota-signants exigim:- Que s’investiguin i aclareixin les circumstàncies que van envoltar la mort de l’Idrissa Dialloperquè es conegui si va poder existir algun tipus de negligència per part de les persones que custodiaven les persones privades de llibertat en el CIE de Zona Franca.

- Que es prenguin mesures de protecció per a les persones que han estat testimoni de la mort de l’Idrissa ja que no hem d’oblidar que a més de no haver pogut ser assistits per advocats estan custodiats per les mateixes persones que podrien haver comès la negligència, i això podria afavorir pressions a l’hora d’exercir la seva condició de testimoni. Entenem que donada la situació haurien de ser posades automàticament en llibertat per ser testimonis d’uns fets especialment delicats i que en cap cas han de ser deportades.

- Que de cap manera es torni a negar el dret d’assistència lletrada a les persones internes en el CIE de Zona Franca i que es respecti i faciliti el treball professional dels advocats/des en el CIE de la Zona Franca.

- Que no s’obstaculitzi ni s’impedeixi l’accés de persones de la societat civil, d’entitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i pels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Encara que es vulgui convertir el CIE en un lloc opac i apartat de la societat, les organitzacions o entitats sotasignants no ho tolerarem.

- Que es nomeni el més aviat millor uns Jutjats concrets de control dels Centres d’Internament d’Estrangers, igual que s’han nomenat en altres ciutats com Madrid o València. A Barcelona, l’encarregat de vetllar pels drets de les persones internes en el CIE és el Jutjat de Guàrdia de cada dia, cosa que en la pràctica suposa que no es supervisa el que passa al CIE de Zona Franca. Entenem que el control només es podrà exercir nomenant Jutjats concrets.

- Que cessin les situacions de violència i maltractament a l’interior del CIE de Zona Franca i en el moment en què les persones són traslladades a l’aeroport per ser deportades, moment en què sabem que s’han produït situacions de mal tracte.

- Que cessin les batudes per criteris racials a Catalunya i a l’Estat Espanyol, que paren i identifiquen a persones a la via pública, en les estacions de tren, d’autobús, a l’aeroport, a la sortida de locutoris o d’associacions d’immigrants perquè el seu color de pell no es correspon amb els trets ètnics europeus.

Les entitats sota-signats entenem que s’han d’adoptar les decisions pertinents perquè es respectin els drets de les persones privades de llibertat en els Centres d’Internament. No obstant això, seguirem treballant des de la societat civil perquè aquests es compleixin en tant no es decideixi la principal decisió política que entenem que s’ha de prendre respecte als Centres d’Internament d’Estrangers, la qual no és sinó el seu tancament. Exigim el tancament del Centre d’Internament del CIE de Zona Franca i de tots els CIE de l’Estat Espanyol. No s’ha de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situació administrativa regularitzada.

Col·lectius, entitats i organitzacions signants:

Enviar un mail a comunicadociesno@gmail.com

Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament de Barcelona

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó ha anunciat que posarà en marxa una petició d’informació sobre les circumstàncies de la mort del jove. El passat 27 de desembre el Síndic de Greuges ja va denunciar al Parlament de Catalunya que en aquest centre es donen les condicions perquè hi pugui haver maltractaments. Alhora, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha denunciat l’opacitat dels CIE i les dificultats de la premsa per informar sobre el que hi succeeix.

Els CIE són, oficialment, espais no penitenciaris encarregats de facilitar l’expulsió de les persones estrangeres en situació irregular, privant-les de llibertat per un període màxim de 60 dies fins que es completa el procés legal de retorn al seu país.  Diverses entitats i el Síndic de Greuges han denunciat l’opacitat dels CIE, i abunden les denúncies per maltractament. El passat novembre el Col·legi d’Advocats de Barcelona va presentar al Ministeri d’Interior un informe on es denunciava que al no existir encara un reglament pels Centres d’Internament per a Estrangers, les persones que estan allà no tenen ni tan sols els drets que sí tenen els presos.

“Persones privades del dret a la intimitat, a l’assistència jurídica, a la integritat moral i a la pròpia dignitat”, aquesta és la principal conclusió de l’informe CIE, Derechos Vulnerados de Migreurop.

Un any després de l’elaboració de l’estudi Sabadell, informe de la immigració 2009-2010, l’OIS torna a recollir, en un format més breu i sintètic, informació estadística sobre la població immigrada i la tendència socio-demografica d’aquest col·lectiu a la nostra ciutat. S’inclouen dades com el volum de població estrangera, orígens i procedència, distribució segons sexes, comparatives amb el total de població autòctona o la distribució sobre el territori, acompanyades per gràfics i quadres de síntesi.

Podeu llegir i descarregar-vos l’actualització de dades 2011 aquí mateix i consultar les anteriors anàlisi anuals a Immigració en dades.

Amb la finalitat de combatre el racisme i lluitar per la cohesió social, s’han creat fitxes amb arguments i dades per desmuntar tòpics recorrents entorn al fet migratori i a les persones migrants. Concretament es parla sobre els horaris comercials, drets i deures, ajudes socials i beques de menjador.

A cada fitxa, accessible i descarregable en format PDF, hi ha informació bàsica sobre el context normatiu i legal, a més de dades oficials que contraresten i qüestionen interpretacions i lectures esbiaixades que, freqüentment, solen fer-se sobre aquestes qüestions.

Accediu aquí a Dades que trenquen tòpics, a altres recursos seleccionats per la Direcció, o bé consulteu la nota de premsa.

Com cada any, l’SCAI i la Lliga delsDrets dels Pobles, impulsen activitats per rememorar aquesta data. Enguany, juntament amb l’Espli Esquitx, s’han preparat activitats per a tota la família el matí del dissabte 17 de desembre als Jardinets de l’Espai Cultura Unnim Obra Social (c/d’en  Font, 25 de Sabadell).

A patir de les 11h, grans i petits, hi trobareu tallers per a infants, tallers de bastoners i ball de bastons, una sessió de contacontes amb el conte Saïd, de Conxita Sal·larí i Alba García, música i balls de la Mediterrània amb el grup Cous Cous de cançons, una xocolatada popular i fins i tot una biblioteca mòbil, amb contes i històries que ens parlen de les migracions.

Veniu a celebrar amb nosaltres el dia de les persones migrants! Us hi esperem!

Coincidint amb el Ple municipal on es decidiran els pressupostos per a l’any 2012, es vol demanar al govern local que reconsideri la opció de finançar novament l’entitat, per tal que l’SCAI pugui seguir oferint l’assessorament legal, el suport i l’atenció integral a les persones immigrades de Sabadell, així com també amb el projecte residencial SCAI-EMAÚS, el proper any 2012.

Recordem que l’SCAI és, actualment, un servei públic i únic a la ciutat en l’atenció de les persones immigrades. Assessora unes 18.000 persones anualment i compta amb més de 18 anys d’experiència. Amb tot aquest temps, el model d’atenció i acollida integral de l’SCAI ha esdevingut un referent per al col·lectiu immigrant a Sabadell.

Per a més informació, adjuntem el manifest, signat per més de 60 entitats de la ciutat – i també per Entesa per Sabadell, ERC Sabadell i Iniciativa per Catalunya-Verds, així com la carta de suport del voluntariat de l’SCAI.
Participeu-hi!

A l’espera de la constitució del nou executiu que dirigirà el país els propers 4 anys, es van coneixen dades sobre les línies generals de la política del futur govern. Entre aquestes, han aparegut ja els primers titulars sobre quina serà l’orientació política migratòria: El PP impedirà l’arrelament social per a persones immigrades en situació irregular.

Tal i com publica el diari El País del passat dia 24/11, el portaveu del  PP en temes migratoris, Rafael Hernando, va fer pública la intenció del PP per reformar dels articles 123 al 130 del Reglament que desenvolupa la Llei d’Estrangeria del 2009, aprovat el passat mes de juny. Aquestes modificacions tenen per objectiu eliminar la possiblitat que les persones en situació administrativa irregular puguin normalitzar la seva estada al país a través de l’arrelament social.

QUÈ ÉS L’ARRELAMENT SOCIAL?

Actualment, l’arrelament social és el procés pel qual les persones en situació irregular (els mal anomenats “sense papers” o “il·legals”) poden aconseguir un permís d’estada temporal sempre i quan demostrin haver viscut a l’Estat durant un mínim de 3 anys i aportin, a més, un contracte laboral d’almenys un any de duració.  Si la persona pot documentar aquests requisits pot sol·licitar el permís d’estada temporal.

També existeix l’arrelament laboral. Per aquest procés, la persona en situació irregular ha de demostrar que durant 2 anys ha viscut al país i porta un any treballant.

Això implica que durant tot aquest temps previ a la possibilitat d’acollir-se a l’arrelament social o laboral (poden ser 2 o 3 anys) la persona estrangera es troba inevitablement en un buit legal en el què és impossible normalitzar la seva situación d’estada al país per cap via legal.

PERQUÈ EL PP S’OPOSA A L’ARRELAMENT SOCIAL?

Segons les raons del PP, fòrmules com l’arrelament social i laboral han comportat un augment del volum de persones estrangeres “sense papers” dins l’estat i són part de la causa de l’existència de la immigració irregular. De la mateixa manera, s’argumenta que els procesos extraordinaris de regulari tzació (com el de 2005) o el reagrupament familiar, un dret cada cop més retallat, són també processos que fan augmentar la immigració il·legal.

Segons el portaveu popular, caldria eliminar aquestes opcions i afavorir els procesos migratoris circulars. És a dir, fomentar aquella immigració que arriba al país per treballar temporalment i torna al seu país d’origen, un cop finalitzada la feina.

LA FALSA LLUITA CONTRA LA IRREGULARITAT

El PP argumenta que les seves propostes de canvi es fan per millorar la situació de la població immigrada i aturar l’arribada de immigració irregular, defensant a més els drets de la población autòctona.

Des de l’OIS entenem que eliminar l’arrelament social i laboral, pot resultar una mesura populista, molt ben rebuda socialment en temps de crisi. Però que no implicarà de cap manera la disminució del nombre de persones en situació i irregular, ni molt menys ajudarà a disminuir l’arribada de la immigració clandestina. Possiblement, l’efecte sigui totalment l’oposat.

Suprimir la única via de regularització
Suprimir la possibilitat de l’arrelament social i l’arrelement laboral és, a nivell pràctic, suprimir la única via de regularització de les persones “sense papers”. Sense aquesta opció, una persona que hagi arribat amb visat de turista i traspassi més temps al país, enlloc de viure en un buit legal durant 3 anys amb la vulnerabilitat que això suposa, hi haurà de viure permanentment.

Això significa que milers i milers de persones estaran condemnades a sobreviure en l’economia submergida, soportant tota mena d’abusos i discriminacions laborals i socials. Una situació deshumanitzadora, que aprofundeix en la segregació social, que no aposta per la integració real i que exclou a la població immigrada de la condició de ciutadania, amb drets i deures. I sense oblidar que, regularitzar la situació d’aquestes persones, significa també nous ingressos per a l’Estat, concretament a Hisenda i Seguratat Social.

L’arrelament no és efecte crida
Per altra banda, cal tenir present que drets com el reagrupament familiar i els processos d’arrelament no poden considerar-se factors d’efecte crida de la immigració. L’autèntic efecte crida per a les migracions són les economies emergents i aquells països que viuen fases de creixement econòmic i que per tant, necessiten mà d’obra.

Aquesta era la situació de l’Estat Espanyol fa uns anys. Quan el creixement econòmic és elevat, augmenta l’arribada de població immigrada. Quan l’economia està en recessió, la població immigrada tendeix a disminuir, ja que també disminueix la possibilitat de trobar feina. Són nombrosos els estudis que demostren que part del creixement econòmic que va viure Espanya és degut directament del treball dels migrants.

Les migracions són globals
Cal prendre consciència que els procesos migratoris són globals. Per tant, les polítiques  migratòries amb visió estatal i encarades a la “protecció” contra la immigració il·legal, serveixen de ben poc.

Si el PP preten endurir encara més el Reglament de la Llei d’Estrageria eliminat els processos d’arrelament i limitant l’accés legal a persones amb contracte laboral de del país d’origen, li serà una tasca realment complicada de complir. Una llei tan restrictiva només farà el contrari d’allò que es proposa. Limitant tan durament l’entrada al país, augmentarà l’entrada irregular. Perquè a nivell global, les persones dels països empobrits seguirán emigrant cap aquells països que els ofereixin majors possibilitats. Contra això, potser seria bo no retallar en polítiques de cooperació internacional i plantejar-se un model econòmic i comercial global que no exploti al països del sud i permeti el seu desenvolupament social i real.

Les migracions circulars utilitaristes
Per acabar, entenem que defensar un model migratori circular amaga una visió utilitarista de les migracions. Pretendre que les persones migrades tant sols puguin entrar regularment al país per treballar en aquelles feines que no volem (únicament és possible accedir a llocs de treball de difícil cobertura, estipulats per l’INEM) i tornin a marxar al cap d’un temps determinat, implica veure als migrants, no tant com a persones sinó tant sols com a mà d’obra.

Els treballadors i treballadores migrants no només treballen, també viuen i conviuen amb altres persones autòctones, interactuen i estableixen vincles d’amistat, d’amor, etc… Vincles humans i emocionals que no poden obviar-se ni limitar-se a cop de llei ni de reglament.

Aquest 2011, la data escollida per celebrar-ho serà el dissabte 17 de desembre. Enguany s’estan organitzant activitats infantils i per a tota la família al llarg de tot el dissabte al matí. La programació encara no és definitiva, però hi haurà xocolatada popular, una sessió de contes, un espai de lectures infantils sobre les migracions i drets de les persones migrades i també es comptarà amb la participació Bastoners de Sabadell.

En breu, trobareu més informació sobre aquesta activitat en aquest mateix blog. Us hi esperem!

L’SCAI compta amb més de 18 anys de treball i experiència. Dóna suport i assessora a persones nouvingudes seguint un model integral d’acollida, tant a nivell legal com humanitari. En els darrers anys, ha rebut més de 18.000 visites anuals. L’SCAI ha esdevingut un punt bàsic de referència pel col·lectiu migrant, tant a Sabadell com a les viles de l’entorn. Tancar aquest servei, l’únic que Sabadell ofereix a les persones migrants, implicaria descuidar la cohesió social i perjudicar encara més un dels col·lectius més castigats per la crisi.

Us oferim la carta elaborada pel voluntariat de l’SCAI i us animem a recolzar l’entitat través del correu electrònic scai.sigracies@gmail.com

Carta oberta a la ciutadania dels voluntaris de l’SCAI.

L’SCAI en perill tancament: Fi o continuïtat d’un projecte solidari de ciutat.

Com a voluntaris del Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants (SCAI), volem aprofitar l’avinentesa per posar al corrent a la ciutadania de Sabadell de la possibilitat que l’SCAI hagi de  tancar  per falta de suport financer de l’Ajuntament o que, en el millor dels casos, s’hagi de redefinir de tal manera que l’atenció integral a l’immigrant desaparegui. Creiem que és just que això se sàpiga no només perquè hi va la nostra supervivència com a institució sinó també i sobretot perquè les conseqüències del tancament serien molt negatives per al col·lectiu immigrant de Sabadell i tindrien repercussions greus per a la cohesió i la justícia social a la ciutat. Demanen, doncs, tot el suport social perquè l’Ajuntament reconsideri una posició que considerem incomprensible i molt perjudicial.

La tasca de l’SCAI no es pot minimitzar: L’SCAI està format per sis entitats que sónla Comissió Catalanad’Ajuda al Refugiat, Càritas Interparroquial de Sabadell, CCOO, Drapaires d’Emaús,la Lligadels Drets dels Pobles i UGT. Des de fa 18 anys l’entitat es dedica a l’acolliment dels immigrants que arriben a Sabadell. Amb una plantilla  de  5 treballadors i més de 35 voluntaris es dóna assessorament d’estrangeria als immigrants, acollida temporal a persones nouvingudes sense sostre i sol·licitants d’asil, es fan tallers de sensibilització a les escoles i instituts, es fa acollida lingüística de català i castellà  i es dóna suport a persones en risc d’exclusió social. Aquesta atenció integral es fa sempre treballant en xarxa amb l’ajuntament i altres entitats públiques i privades. L’eix central de totes les accions és l’acompanyament de les persones nouvingudes en el seu procés d’inserció en el nou entorn amb un èmfasi especial en el factor humà.  A través dels anys el nombre de visites al centre ha augmentat exponencialment fins arribar a una mitjana de 18.700 visites anuals en els últims 5 anys. De fet, l’SCAI ha esdevingut un punt de referència per a la comunitat immigrant, fet que no només s’avala amb el número creixent de visites sinó també pel grau de valoració altíssim que ens donen els usuaris així com demostren les enquestes de qualitat.

Per a la ciutadania de Sabadell, l’SCAI ha estat clau per a la integració pacífica de la comunitat immigrant en el teixit social de la ciutat. Es així que, confiant en institucions com la nostra, l’Ajuntament ha pogut desenvolupar serveis públics de manera eficaç i barata per al contribuent sabadellenc (la subvenció dels últims dos anys era de 125.000 euros anuals, un cost segurament molt baix en comparació amb altres serveis públics).

Després de 18 anys de relació d’entesa i col·laboració amb l’Ajuntament, aquest ens ha sorprès anunciant, a finals del mes d’octubre, de manera sobtada i sense consulta la cancel·lació de la subvenció a l’SCAI, que d’ara en endavant passaria a atorgar-se a través de “concurs públic negociat” només per a fins d’assessorament jurídic i per un total de 60.000 euros. A data d’avui encara no s’han fet públiques les bases del concurs. Aquesta incertesa posa en perill la continuïtat de l’SCAI perquè l’entitat no compta amb altres fonts d’ingressos suficients per poder continuar durant l’any 2012.  El concurs públic,  tot i guanyant-lo, no assegura gens que l’SCAI pugui mantenir els seus serveis no jurídics, com les tasques d’acompanyament, inclusió social, sensibilització i acolliment lingüístic, que fins ara es mantenien gràcies a la subvenció i que són fonamentals per donar un servei d’atenció integral a l’immigrant. La fragmentació del servei suposaria un canvi de model radical de l´SCAI que els voluntaris no podem recolzar.

A principis del mes d’octubre l’Ajuntament ja va comunicar que no renovaria la subvenció del programa d’acollida residencial SCAI-Emaús. A partir de l’any que ve la ciutat ja no comptarà amb les 8 places d’acolliment per a immigrants sense sostre.

Entenem que són moments difícils i que tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Però ens costa d’entendre com en un moment en què hi ha un 13% de població immigrant a Sabadell  i al bell mig d’una crisi econòmica brutal que afecta de ple als més vulnerables de la nostra societat, es pugui reduir el centre de referència dels immigrants a Sabadell.  A nivell de ciutat, tancar l’SCAI voldria dir que milers d’immigrants es veurien desatesos en un moment molt delicat de les seves vides, posant en perill la cohesió social obtinguda a través de tants anys d’esforç.

En base a aquesta situació fem una crida a tota la ciutadania de Sabadell i a les institucions locals que recolzin la nostra petició a l’Ajuntament perquè valori tots els anys de col·laboració fructífera amb l’SCAI i obri el diàleg per trobar una solució consensuada amb totes les parts implicades perquè l’SCAI pugui continuar les seves tasques d’acolliment integral i a favor de la cohesió social i la convivència. Aquests dies vàries entitats i institucions ja han fet públics els seus comunicats de suport a l’SCAI, incloent-hi una petició de diàleg. Nosaltres ens comprometem a seguir treballant fort a fi que la comunitat immigrant tingui un lloc d’acolliment i a promoure la bona convivència entre els nouvinguts i la resta de la ciutadania.

Per a més informació:

- us podeu dirigir a  scai@scaisabadell.org

- consultar el blog www.scaiinfo.blogspot.com

- facebook (SCAI Sabadell): http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100000507446347

Els voluntaris de l’SCAI

Sabadell, 17 de novembre 2011