La Directiva del Retorn per a uns, o Directiva de la Vergonya per a molts altres, va ser aprovada el 18 de juny pel Parlament Europeu a Estrasbourg. La finalitat de la Directiva ha estat unificar criteris entre els 27 estats membres respecte a la detenció i l’expulsió de les persones estrangeres, no comunitàries, i en situació administrativa irregular. Entre les diverses mesures, es preveu que les persones immigrades sense papers puguin passar fins a 6 mesos (i en alguns casos, fins i tot 18 mesos) dins dels Centres d’Internament per Estrangers (CIE) a l’espera de la seva repatriació o expulsió.
Sobre la directiva
La recent aprovada directiva es pot qualificar com un clar pas enrere en el respecte dels drets humans i en concret, dels drets de les persones estrangeres sense papers, un dels col·lectius actualment més vulnerables.
Amb l’objectiu oficial de procurar certa unitat i homogeneïtzació de les polítiques d’estrangeria dins la Unió Europea, va presentar-se aquesta Directiva que afirma lluitar contra la immigració il·legal i posa mesures per regular l’expulsió de persones immigrades en situació administrativa irregular, els sense papers.
La directiva contempla punts com ara:
- Estada màxima als Centres d’Internament (CIE) fins a 18 mesos, sense intervenció judicial:
Sota els supòsits de perill de fuga o perill per la seguretat pública, es preveu que els immigrants sense papers i a l’espera de la seva repatriació puguin passar fins 6 mesos detinguts en aquests centres de caràcter penitenciari. Aquest termini pot ser prolongable fins a 18 mesos, en el cas de no cooperació del detingut o simplement pel retard en la transmissió dels documents necessaris.
En països com el Regne Unit, Suècia, Grècia, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Irlanda, Malta i Holanda, aquesta directiva podrà millorar la situació de les persones immigrades, ja que en tots aquests països europeus ni tant sols existia un límit d’estada als CIE, el que permetia una estada ilimitada i sense garanties pels interns.
Però per contrapartida, la mesura obre la porta a que països amb un temps d’estada límit inferior, puguin fer ús d’aquesta possibilitat. És el cas d’Espanya, amb un límit actual de 40 dies; però també de França o Xipre (uns 30 dies) i països com Itàlia, Luxemburg, Portugal, Alemanya, Hongria, Polònia, Letònia, Bèlgica, Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Eslovènia, tots ells amb límits d’entre 2 a 18 mesos.
Cal tenir present que entre els diversos països europeus i els països emissors, no sempre existeixen acords de repatriació, el què dificulta i impedeix les expulsions forçades a nivell pràctic. I no s’ha d’oblidar que la detenció es fa sense cap mena de judici ni de veredicte oficial, sinó directament a través d’un procés administratiu.
- Limitació d’entrada legal fins a 5 anys:
Les persones expulsades a partir d’ara també carregaran amb la prohibició de tornar a Europa fins que no hagin passat 5 anys des de la seva repatriació. Per tant, evita qualsevol via legal per intentar entrar a Europa de nou. Per a moltes entitats, aquesta mesura criminalitza i exclou a les persones immigrades. L’única exempció d’aquest punt es donaria en el cas que la persona detinguda acceptés el retorn voluntari al seu país d’origen en un termini de 30 dies després de la detenció. Cal afegir que aquesta mesura ja s’està aplicant a l’estat espanyol.
- Els menors també seran repatriats:
De la mateixa manera que als adults, i sense diferències, la directiva també s’aplicarà als menors immigrants no acompanyats i en situació irregular. Els infants sense papers podran ser detinguts, internats en els centres i posteriorment expulsats d’Europa, sense gaudir de la protecció que ofereix el Conveni sobre Drets dels Nens, que tots els estats membres han signat, o sense la protecció de la Declaració dels Drets dels Infants, aprovada per Nacions Unides.
- Possibilitat d’internament a presons:
La directiva també permetrà que els immigrants en situació irregular siguin detinguts i privats de llibertat no només als CIE, sinó que també es podran enviar a les presons ordinàries, tot i que en mòduls separats als altres presos, en el cas de manca de centres o espai. Aquesta mesura evidencia en major grau el caràcter punitiu i penitenciari dels CIE, que malgrat que els governs europeus intentin maquillar la seva imatge i no presentar-los així davant la opinió pública, representen clarament presons encobertes que limiten la circulació de persones que no han comès cap delicte ni que tant sols han estat jutjades, i massa freqüentment, viuen en condicions materials precàries i insostenibles.
L’opinió d’Europa
Els partits de caire liberal, de dretes i més nacionalistes han jugat un paper destacat en aquesta aprovació, però també ho han fet els parlamentaris socialistes, que no han defensat les pròpies esmenes presentades, i que haguessin estat molt útils per suavitzar la present directiva.
Finalment, la normativa ha estat aprovada per 369 vots a favors, 206 en contra i 109 abstencions, i entrarà en vigor en un termini de 2 anys després de la seva publicació oficial.
Podem ressaltar algunes aportacions destacables per part d’alguns estats europeus. França va apostar clarament per la possibilitat d’expulsar també als menors immigrants, fins i tot, independentment de la necessitat d’acabar el curs escolar. Alemanya, Grècia i Àustria varen negar-se a assumir l’assistència jurídica (malgrat que finalment, la normativa inclou aquesta assistència de manera gratuïta) o fins a un total de 10 països, entre ells Itàlia, de nou França, Alemanya, Grècia, Àustria i també Txèquia, Hongria, Malta, Lituània o Polònia, que durant les negociacions proposaven mesures més dures com ara, no limitar el temps màxim de detenció als CIE, reduir fins a 7 dies la possibilitat de retorn voluntari (enlloc dels 30 dies actuals), fer menys concrets i específics els mecanismes de seguiment i els controls d’expulsions o bé augmentar el període de 5 anys per poder retornar a Europa.
La postura espanyola
Durant el procés de debat de la nova directiva, el ministre espanyol d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va manifestar obertament que l’aprovació d’aquest nou reglament no implicaria una retallada de drets pels immigrants en situació il·legal, ja que l’actual i preexistent normativa espanyola no és tant abusiva ni estricta.
No obstant, i malgrat aquestes afirmacions, no és agosarat pensar que en el cas que el govern consideri convenient aplicar aquesta nova normativa, així ho farà, ja que a nivell legal, disposa de l’opció i les eines per fer-ho. De fet, i com a primer indici preocupant és la intenció del Ministeri d’Interior d’augmentar l’estada als CIE espanyols, passant dels 40 als 60 dies, tal i com es va anunciar a principis del mes de maig de 2008.
Així doncs, la situació a Espanya tampoc és senzilla, i pot agreujar-se més en el context de crisi econòmica. Els primers sectors perjudicats, els més fluctuants i inestables, i els que major volum de població estrangera ocupen, en seran els primers perjudicats. I en el cas de les persones immigrades, la situació es complica, no només si la persona no té papers, sinó també si es troba en període de renovació dels seus permisos de treball i residència, en el qual, perdre la feina o no tenir una oferta laboral legal vigent, implica la no renovació de la documentació i per tant, passar a una situació administrativa irregular, i per tant, vulnerable a la nova directriu.
En definitiva, són mals temps per a les persones immigrades, i són diverses les raons que ho demostren.
- És evident que aquesta directiva del Retorn i les expulsions fora de la fortalesa europea, permetrà l’empitjorament de les condicions de vida de les persones immigrades sense papers, al mateix temps que legitima la vulneració dels Drets Humans de les persones immigrades i debilita la nostra democràcia.
- La normativa és extremadament excessiva. Les presons i altres centres tancats han de reservar-se per a persones que han comès delictes. Seria positiu que els dirigents europeus reflexionessin sobre l’adequació d’empresonar, com a mesura preventiva, a persones pel fet de trobar-se sense permís de residència tant sols estant cometent una falta administrativa, en el mateix nivell com el fet de no dur el DNI renovat o no pagar una multa, però en cap cas és un delicte.
- Els internaments de 6 fins a 18 mesos no contribuiran a facilitar ni millorar l’efectivitat en els processos d’expulsió, ja que les repatriacions solen fer-se només 10 dies després de la detenció. Una mesura tant prolongada només permet dilatar el patiment dels retinguts per una simple falta administrativa, a més de dilatar també, els costos econòmics pels contribuents.
- L’Europa que ha pretès defensar la llibertat i els drets socials de les persones, es contradiu i es posa en evidencia amb aquesta mesura. L’Europa d’avui, la fortalesa, ja només defensa la lliure circulació, no de persones, sinó de capitals financers i de mercaderies, deixant de banda drets tant fonamentals com la Declaració Universal dels Drets Humans.
- El context de crisi actual no fa més que delatar la utilització dels immigrants. Quan l’economia necessita cobrir vacants pel seu creixement i quan l’estat del benestar necessita de major sosteniment, els immigrants (legals o irregulars) són benvinguts, però únicament en la seva dimensió de treballadors, i concretament com a mà d’obra barata en la qual no sigui necessari gastar més recursos per les seves necessitats com a persones, des l’educació fins la sanitat, passant per l’habitatge.
- Així doncs, Europa esdevé cada cop més una fortalesa inabastable, que curiosament ara expulsa persones que han hagut de marxar de països empobrits; en moltes ocasions, degut a les intervencions i relacions desiguals i imposades pels mateixos països europeus enriquits ara els rebutja.
Per aquests motius, aquesta directiva es mereix de sobres el títol de Directiva de la Vergonya. Possiblement la mateixa vergonya que fa que s’utilitzi l’eufemisme del Retorn, enlloc de la paraula Expulsió. Però tots sabem que un eufemisme és només això, una paraula més suau, però sempre, i també en aquest cas, ens amaga un contingut devastador.
Llegiu aquí el comunicat de la Federació Catalana de ONG pels Drets Humans (FCONGDH) i també la seva nota de premsa.
