Tal i com recomana l’estudi del Síndic de Greuges de Catalunya, Informe de la Segregació escolar a Catalunya, aparegut aquest mes de maig, per tal de garantir la igualtat de drets i oportunitats, és imprescindible combatre la segregació escolar, i molt especialment en alguns municipis, com és el cas de Sabadell. Tot i no ser dels municipis catalans amb majors percentatges de població estrangera, Sabadell presenta elevats índex de segregació a les aules.
Seguidament, us exposem alguns punts de l’informe.
Elevada segregació escolar a Catalunya
L’informe de la segregació escolar a Catalunya, realitzat per el síndic de greuges destaca la vital importància de lluitar contra la segregació escolar, realment molt elevada al nostre país. Les dades de l’estudi mostren que, tant a primària com a secundària, la segregació escolar a Catalunya és alta ja que segons les estimacions fetes, a nivell nacional, caldria que fins a 46% de l’alumnat estranger de primària, i fins el 35% secundària, canviessin de centre per tal que la distribució fos equitativa entre tots els centres educatius. d’alumnat estranger de
Raons i causes de la segregació escolar
La segregació escolar és un reflex de la segregació urbana, però en molts casos i en moltes ciutats i pobles de Catalunya, la segregació escolar resulta ser molt més elevada que la segregació urbana. És a dir, a l’interior d’alguns centres educatius, trobem percentatges de d’alumnat estranger molt més elevats que els percentatges de població estrangera que resideix en un barri concret. De fet, l’estudi demostra que el ritme de concentració d’alumnat d’origen estranger en les escoles, no correspon amb l’evolució i el ritme de l’arribada i l’assentament de la població immigrada en els municipis i barris. Per tant, ens trobem davant d’una manca de correlació entre la composició de la població del barri i la composició de l’alumnat dins l’escola.
Aquesta situació de sobrerrepresentació d’alumnat estranger a les aules pot tenir diverses raons. Les més destacades serien la pròpia dinàmica de molts centres, que ja eren segregats anteriorment a l’arribada de població i alumnat immigrant al barri, i eren també centres molt estigmatitzats socialment. De la mateixa manera que també existeix una segregació escolar en aquells centres que acullen principalment famílies benestants i adinerades. Per altra banda, també hi té molt de pes la dinàmica de “fugida” de moltes famílies, que opten per matricular els seus infants en altres centres menys estigmatitzats socialment i a vegades allunyats dels seus domicilis.
Així doncs, en aquests contextos, s’arriba a una forta estigmatització social, que anteriorment ja tenia el barri i ara, també arriba a les escoles.
La segregació escolar a Sabadell
Com apunta l’informe, la segregació escolar és ben diversa, no només a l’interior dels municipis, comportant que hi hagi centres amb elevada representació i per tant, que no corresponguin a la realitat social dels barris; sinó que també es presenten diferències considerable si comparem la realitat dels municipis catalans.
Les dades ofertes en l’estudi del Síndic de Greuges mostren com la segregació escolar no és més intensa en els municipis on hi ha més immigració, sinó que en moltes ocasions els municipis amb menys població immigrada poden presentar una major segregació escolar, com és el cas de Sabadell.
Entre tots els municipis analitzats, Salt a Girona, és el que compta amb el major percentatge de població immigrada a la primària, un 47,1%. Tot i així, té un índex de segregació escolar lleugerament inferior a Sabadell, amb un total de població escolar immigrant molt més inferior, un 8,3%. El mateix succeeix amb L’Hospitalet de Llobregat, que amb un 20,5% d’alumnat de primària immigrant, presenta menys segregació escolar que Sabadell.
Si comparem la realitat sabadellenca amb altres municipis que no es troben en la llista dels 20 amb majors índex de segregació escolar, veiem com Manlleu, Guissona, Canovelles, amb percentatges propers al 30% d’alumnat immigrant a primària, o Roses, Calonge o Banyoles, tots ells amb percentatges superiors al 25%, són tots ells municipis que presenten una millor situació. Sabadell ressalta, malauradament, per ser un dels vint municipis amb major segregació escolar, i alhora tenir poc alumnat immigrant. A Sabadell, caldria que un 26% de l’alumnat immigrant canviés d’escola per tenir centres amb composicions equitatives, en termes globals de tota la ciutat i estadísticament (tenint sempre present la problemàtica inicial de la segregació urbana).
De fet, en l’estudi Sabadell, Informe de la Immigració 2006 de l’OIS, ja s’apuntava aquesta tendència. A nivell de matriculacions, si bé l’alumnat total, englobant a tota la població, presentava una distribució força similar entre els centres públics (59%) i els centres concertats (41%); el col·lectiu d’alumnat estranger es concentrava de manera clara en els centres públics, ja que hi assistia en un 88%. Així doncs, amb les primeres dades, podem veure com la composició de determinades escoles no és gens representativa de la realitat de molt dels barris de la ciutat.
Gràfiques: Distribució del total de l’alumnat i de l’alumnat estranger de Sabadell segons la tipologia del centre educatiu.
Font: Observatori de la Immigració a Sabadell (2006) Sabadell, Informe de la Immigració 2006. Edita Fundació Jaume Bofill i Ajuntament de Sabadell.
Algunes propostes
Així doncs, davant d’aquesta situació es fa imprescindible adoptar una política educativa que vetlli per l’equitat d’oportunitats en tots els municipis i especialment, en municipis com els nostres. Des dels Síndic de Greuges es proposen, entre moltes altres, mesures com:
Sobre la planificació educativa:
- Tenir molt més en compte els criteris sociodemogràfics, i no només els criteris urbanístics i la disposició d’espais lliures, a l’hora de decidir la ubicació de nous centres o obrir noves línies en una escola.
- Garantir la gratuïtat total als centres per tal que hi hagi real equitat en la demanda de places escolars independentment dels nivells socioeconòmics de les famílies, així com millores de les condicions materials, per afavorir la qualitat entre tots els centres, públics i concertats
- Implicar molt més els centres concertats en l’escolarització d’alumnat immigrant
Sobre la gestió de l’accés als centres educatius:
- Frenar la oferta de matrícula viva en aquells centres amb elevada segregació escolar.
- Usar les ampliacions de ràtios per afavorir l’accés en aquells centres amb menys demanda o bé, reduir-les per controlar l’accés en aquells centres amb major demanda.
- Establir un màxim d’alumnat amb necessitats educatives específiques per cada centre.
- Controlar amb fermesa les irregularitats de l’admissió, com els falsos empadronaments.
Sobre les polítiques d’informació a les famílies:
- Assegurar un accés igualitari en el coneixement i informació de l’oferta escolar, els processos d’admissió i també sobre els drets d’elecció de centre.
Mesures compensatòries:
- Incrementar la inversió en professionals i majors incentius per a professorat major qualificat pels centres segregats.
- Impulsar accions per relacionar centres escolars segregats i centres escolar no segregats a través d’accions com l’oferta conjunta d’activitats.
- Promoure els centres segregats amb polítiques d’atracció de demanda envers a famílies locals.
Per accedir a l’estudi complet, feu clic aquí
Per veure’n un resum, feu clic aquí
