Els processos de regularització, segons el Consell d’Europa

El passat mes d’octubre, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa es va posicionar a favor del processos de regularització per a persones immigrades en situació irregular, posant com a bon exemple el cas espanyol del 2005.

La resolució 1568 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa deixa per escrit un seguit de propostes i recomanacions per tal que els estats membres recullin i contemplin, en les seves polítiques migratòries i lleis d’estrangeria, la conveniència de dur a terme processos de regularització de persones immigrades en situació de residència irregular.

INTRODUCCIÓ

Actualment, es calcula que Europa hi ha prop de 5,5 milions de persones en situació irregular, a més d’uns 8 milions de persones immigrades més, dins de la Federació Russa. En la majoria dels casos, aquestes persones immigrades segueixen residint irregularment en els països europeus. Ja que malgrat que les lleis d’estrangeria obliguin a la deportació forçada, aquestes persones no són retornades per diverses raons ni tampoc retornen voluntàriament als seus països d’origen. Aquesta realitat i la vulnerabilitat a que es veuen abocades les persones immigrades en situació irregular, preocupa a l’Assemblea Parlamentària, i per tant es sol·licita als estats afrontar i gestionar aquesta situació.

Una de les vies per resoldre aquesta l’elevat nombre de persones sense uns situació administrativa legal han estat els processos extraordinaris de regularització.

ELS PROCESSOS DE REGULARITZACIÓ

En els últims 25 anys, se n’han dut a terme fins a 20 en tota Europa. Això ha permès que uns 4 milions de persones immigrades poguessin establir la seva situació i assolir un permís de residència temporal o permanent. A nivell europeu però, no existeix fins al moment una posició o unes línies d’actuació comunes, el que ha generat l’aparició de molts i diversos processos, creats en funció de les necessitats de cada estat. Per tant, podem trobar des de propostes de regularització excepcional per motius humanitaris o reunificacions familiars, entre molts altres casos.

L’ús d’aquestes mesures de regularització sovint comporta força controvèrsia. Els contraris a aquestes iniciatives es basen en que es tendeix a no respectar les lleis d’estrangeria vigents, a més de provocar un efecte crida entre la població immigrada irregular que arriba al país on es s’obra el procés. No obstant, aquests processos de regularització són defensats pels seus partidaris pel fet que ofereixen una resposta positiva per garantir els drets i la dignitat de les persones migrants. També permeten reduir de manera dràstica el nombre de població indocumentada, alhora que fa disminuir l’explotació social i laboral de persones immigrants irregulars al mateix temps que es redueix l’economia submergida. Facilitant els permisos de residència legal, ja sigui temporals o permanents, es contribueix també a que aquestes persones nouvingudes s’integrin i participin al sistema de seguretat social de l’estat del benestar.

EL CAS ESPANYOL

Entre els molts processos de regularització que s’han donat, el Consell d’Europa en destaca l’últim promogut pel govern espanyol a l’any 2005. Des del Consell es valora positivament aquesta experiència. I és que aquest procés va permetre la regularització de més de 570.000 persones, tot un èxit que probablement sigui degut a que el procés es basava en la via laboral i per tant, podia donar resposta a les necessitats del mercat de treball, en aquell moment.

En primer lloc, sindicats i empresaris van poder iniciar els tràmits per contractar legalment persones estrangeres, sense córrer riscos ni burlar la llei. En segon lloc, el govern va poder actuar per poder frenar i reduir l’economia submergida, fent aflorar nous treballadors que al seu torn, podrien començar a contribuir al sistema de seguretat social i beneficiar-se de drets laborals. Per últim, i evidentment, les persones immigrades tenien la oportunitat de normalitzar la seva situació guanyant una major seguretat a nivell administratiu i laboral, però sobretot accedint a la protecció dels seus drets com a ciutadans.

No obstant, i com a aspecte negatiu, el Consell d’Europa critica el fet que l’Estat Espanyol no compartís ni informés de manera suficient i detallada la seva voluntat d’iniciar un procés de regularització d’aquestes característiques.

Des de l’Assemblea Parlamentària es critica enèrgicament els arguments sobre l’efecte crida en el cas espanyol. Les causes de l’elevat nombre de persones en situació irregular en el context espanyol són diverses, com ara la situació geogràfica d’Espanya, els seus lligams lingüístics i d’història colonial, l’elevada demanda de llocs de treball poc qualificats, que sovint són ocupats per persones immigrades; amb més formació de la requerida, però que hi accedeixen per necessitat; o també per la restringida llei d’estrangeria espanyola, que dificulta en gran mesura l’accés a l’estat de manera regular. També s’hi afegeix el fet que la llei obliga a deportar tots aquells estrangers indocumentats, una mesura que en moltes ocasions no és possible complir per manca de recursos. Per tant, l’argument sobre l’efecte crida és, en aquest cas, exagerat, ja que hi intervenen molts altres factors.

Finalment, l’Assemblea es posiciona clarament a favor de desenvolupar processos de regularització que, com l’espanyol, tinguin la via laboral com la principal via d’accés a normalització administrativa, ja que aquests afavoreixen al mateix temps treballadors irregulars, empresaris, sindicats i a la societat en general. També s’apunta com a factor positiu donar a conèixer entre la ciutadania el beneficis de la regularització de les persones irregulars demostrant la seva contribució social, cultural i també laboral a la resta de la societat.

PROPOSTES

Recomanacions per gestionar els processos de regularització

Així doncs, seguint aquests punts, l’Assemblea proposa diverses recomanacions generals:

1. Sempre que sigui possible, evitar tenir un elevat nombre de persones en situació irregular. En el cas de no ser possible el retorn, cal que els govern considerin fermament la opció d’iniciar un període de regularització.

2. Conèixer i analitzar el nombre de persones en situació administrativa irregular.

3. Avaluar la situació d’aquestes persones, tant pel que fa a les seves necessitats com la garantia del respecte als drets humans, així com també el possible impacte de la seva regularització, ja sigui en la opció d’integració a la societat majoritària o bé en el retorn.

4. Analitzar la contribució econòmica d’aquesta població i l’impacte que pot representar dins l’economia informal o en el sistema de seguretat social.

En segon lloc, es sol·licita als estat que tinguin en compte les següents pautes en la implementació de processos de regularització:

1. Enfortir l’administració pública per tal de permetre assumir un elevat nombre de sol·licituds de regularització.

2. Assegurar un procés àgil administrativament.

3. Garantir la transparència del procés i evitar els procediments fraudulents.

4. Dinamitzar i potenciar programes d’integració per als nous ciutadans.

5. Implicar i treballar coordinadament amb la patronal, sindicats, treballadors i treballadors irregulars, i societat civil per implementar aquests processos de regularització.

6. Assegurar el coneixement i la difusió dels processos de regularització entre les persones immigrades, però també entre la societat civil i els mitjans de comunicació.

7. Informar de la implementació dels processos als altres països membres del Consell.

Recomanacions per actuar davant la immigració irregular

Per últim, l’Assemblea recull un seguit de propostes per tal de reduir la necessitat de recórrer als processos de regularització.

1. Oferir majors possibilitats per a la migració regular i per tant, evitar les lleis d’estrangeria restrictives.

2. Combatre l’economia submergida i l’explotació laboral que implica, a través de reforçar les inspeccions laborals amb penes i multes a aquells que ofereixin llocs de treball sense mínims legals.

3. Enfortir els controls de fronteres i visats.

4. Oferir assistència als països d’origen ja sigui a través de mesures econòmiques o relatives al codesenvolupament.

5. Combatre el tràfic il·legal de persones.

6. Protegir les persones víctimes del tràfic il·legal, per ser doblement víctimes: com a persones absorbides per aquestes xarxes i també com a persones immigrants en situació irregular.

Per acabar, l’Assemblea demana als estats que acullin de manera correcta i garanteixin els drets de les persones en el cas d’aquells immigrants que finalment no retornin als seus països d’origen, tal i com apunta la Resolució 1509, sobre els drets humans de les persones immigrants en situació irregular. En aquest sentit, és important treballar per la possibilitat de regularització i la integració en les societats majoritàries, seguint i garantint els drets humans i la dignitat de les persones immigrades irregulars per evitar situacions de discriminació i explotació.

Document relacionat del Comitè de Ministres, cliqueu aquí

Document relacionat de l’Assamblea Parlamentària, cliqueu aquí